L’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla: història del temple de La Punta

Poques imatges resumeixen Sitges tan bé com la silueta de l’església parroquial damunt el promontori de La Punta, amb el mar als peus. Però el temple que veiem avui és només l’últim capítol d’una història llarga: en aquest mateix lloc s’hi van succeir diverses esglésies, i l’actual, barroca, es va aixecar al segle XVII i es va anar completant i transformant durant els dos segles següents.

Diverses esglésies en el mateix lloc

La parròquia ocupa l’antic recinte del castell, a l’espai que avui coneixem com el Baluard. Segons la Catalunya Romànica de l’Enciclopèdia Catalana, el bisbe de Barcelona Guislabert hi va aixecar el 1035 una església romànica dedicada a santa Tecla. Al segle XIV el temple es va refer en estil gòtic: l’inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona situa la consagració el 1317, mentre que l’Enciclopèdia indica que cap al 1322 estava acabat, amb l’altar major dedicat a santa Tecla i una capella de sant Bartomeu, que acabaria sent copatró. D’aquella etapa se’n conserven a l’interior dos ossaris del segle XIV, un d’ells de Bernat de Fonollar, senyor de Sitges. El context medieval l’expliquem a el castell i les muralles de Sitges.

L’obra barroca: 1665–1672

Sovint es llegeix que l’església actual es va construir «entre 1672 i 1700», però la documentació recollida per l’inventari de la Diputació precisa una altra cosa. El 14 d’abril de 1664 es va acordar construir un temple nou; les obres van començar el 8 d’octubre de 1665 i l’església es va consagrar el 19 de juliol de 1672. L’inventari atribueix l’edifici a Sebastià Vives. El 1674 es va acabar la torre quadrada situada a l’esquerra de la façana, la Torre del Comunidor. El que sí que es va allargar fins al canvi de segle va ser l’equipament interior: retaules i orgue van arribar en les dècades següents. El 2022 Sitges va commemorar els 350 anys del temple amb el llibre Traient la PUNTA a la història, de l’investigador Blai Fontanals.

El resultat és una església de planta basilical amb tres naus, absis poligonal, capelles laterals, cor als peus i tribunes. La façana té tres portes d’arc de mig punt, una rosassa i una cornisa ondulada amb pinacles.

Retaules i orgue

Entre 1684 i 1701 la parròquia, l’Ajuntament i les confraries van encarregar un conjunt de retaules barrocs. El de la Mare de Déu del Roser es va aixecar el 1684 amb fons de la seva confraria; el de Sant Elm porta les dates de 1688 i 1691; el de la Immaculada es va acabar el 1694 i es va daurar el 1701, i el 1699 l’Ajuntament va contractar amb l’escultor Joan Roig el de la Mare de Déu dels Dolors.

L’orgue és una altra peça destacada. El 27 de desembre de 1694 es va signar el contracte amb l’orguener Bartomeu Triay, i el 1695 es va encarregar la caixa a Joan Roig; les figures pintades de santa Tecla i sant Bartomeu són de Sebastià Font. El fris porta la data de 1696, tot i que altres fonts daten l’instrument el 1699. Després de diverses modificacions, el 1985 l’orguener Gerhard Grenzing el va reconstruir: de l’obra barroca només se’n conserva la caixa.

El segle XIX: capelles, campanar i nàrtex

Entre 1854 i 1856 els mestres d’obres sitgetans de la família Cros van ampliar el temple i van construir la capella del Santíssim. El campanar octogonal de la dreta es va reformar segons un projecte de mossèn Clara, amb el mestre d’obres Jaume Sunyer, i es va beneir el 8 de desembre de 1863; d’aquell mateix any és el nàrtex o porxo de la façana. El 1868, després de l’enderroc de la Torre de les Hores del carrer Major, les campanes i el rellotge de la vila van passar a l’església.

1936 i la reconstrucció

A l’inici de la Guerra Civil l’interior va patir pèrdues greus. Les fitxes de l’inventari documenten que la imatge original de la Mare de Déu dels Dolors va ser destruïda el 21 de juliol de 1936, que la del Roser va ser llançada al mar aquell mateix any i que el retaule de la Immaculada va perdre bona part de les figures. A la postguerra es va refer el que es va poder: el 1946 va arribar un nou Sant Sepulcre, del qual només se n’havia salvat el cap original, i el 1948 una Pietat de l’escultor sitgetà Pere Jou.

Avui la parròquia continua sent el centre de la vida religiosa i festiva de la vila: els seus dos titulars marquen el calendari, amb la Festa Major de Sant Bartomeu a l’agost i la festa de Santa Tecla al setembre. Per preparar la visita, consulta la fitxa de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla.

Fonts i lectures

• Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Orgue de l’església parroquial de Sitges — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Retaule de la Mare de Déu dels Dolors — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges — Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana
• El llibre «Traient la PUNTA a la història» commemora el 350è aniversari de l’església — Turisme de Sitges