Com Sitges es va convertir en destinació turística internacional

Del tren i l'estiueig barceloní a Terramar, el boom dels anys seixanta i el turisme LGTBI: com Sitges es va convertir en destinació internacional.

Publicat el 15 d'octubre de 2026 4 min de lectura

Edifici de l’antic Hotel Terramar al passeig marítim de Sitges — L’antic Hotel Terramar, avui renovat Foto: Enric · CC BY 4.0 · Wikimedia Commons

Fa segle i mig, Sitges era una vila de pescadors, vinyaters i comerciants amb negocis a Cuba. Avui rep visitants de tot el món i viu principalment del turisme i els serveis. Aquest canvi no va ser sobtat: es va anar construint per capes, amb el tren, els artistes, els estiuejants barcelonins, un projecte urbanístic ambiciós, el boom dels anys seixanta i una imatge d’obertura que l’ha feta coneguda internacionalment.

El tren i els artistes: les primeres capes

L’arribada del ferrocarril a través del Garraf, a principis de la dècada de 1880, va acostar Sitges a Barcelona com mai abans; el centenari de la línia comercial entre Barcelona i Vilanova es va celebrar el 1981, cosa que en situa l’obertura cap al 1881. El viatge que abans obligava a vorejar el massís per mar o per camins difícils va passar a ser un trajecte curt.

A aquesta nova accessibilitat s’hi va sumar el prestigi cultural. En l’última dècada del segle XIX, Santiago Rusiñol va instal·lar a Sitges la seva casa-taller, el Cau Ferrat, i va convertir la vila en un punt de trobada del modernisme català. Després de la pèrdua de les darreres colònies el 1898, el comerç amb Amèrica va perdre pes i Sitges va mirar cada cop més cap a la resta de l’Estat i cap als seus propis visitants.

L’estiueig de principis del segle XX

En les primeres dècades del segle XX, famílies benestants de Barcelona van començar a construir residències d’estiu a Sitges. El bany de mar, aleshores associat a la salut i a la distinció social, va donar un nou valor a les platges, l’evolució de les quals s’explica a la història de les platges de Sitges. Alhora, la presència del col·leccionista nord-americà Charles Deering, que entre el 1910 i el 1921 va reunir la seva col·lecció al Palau de Maricel, va reforçar la imatge de Sitges com a lloc escollit per figures amb projecció internacional. L’escriptor G. K. Chesterton la va visitar el 1926 i el 1935.

Terramar: la Riviera somiada per Francesc Armengol

El projecte més ambiciós d’aquells anys va ser Terramar, una ciutat jardí impulsada per l’industrial sabadellenc Francesc Armengol a l’oest del nucli urbà. Inspirada en Niça i la Costa Blava, preveia viles, zones verdes i serveis per a un públic selecte: un hotel, jardins, un club de golf i fins i tot un casino que no es va arribar a construir mai. Entre el 1919 i el 1921 es va publicar una revista amb el mateix nom, reflex de la dimensió cultural del projecte. Avui els Jardins de Terramar recorden aquella iniciativa.

La peça més agosarada va ser l’Autòdrom de Terramar, un circuit de revolts peraltats inaugurat el 28 d’octubre de 1923, amb una cursa que va guanyar Albert Divo. Va ser un fracàs econòmic: els sobrecostos van deixar sense cobrar els constructors, que es van quedar la recaptació, i el circuit no va tornar a acollir grans proves internacionals. El 1929 l’Estat va embargar les finques. L’Hotel Terramar, en canvi, funcionava als anys trenta: el 1934 el boxejador alemany Max Schmeling s’hi va allotjar per preparar el combat contra Paulino Uzcudun.

Del boom dels anys seixanta al turisme internacional

Després de la Guerra Civil, el canvi decisiu va arribar amb el turisme de masses. A partir de final dels anys cinquanta, i sobretot als seixanta, l’arribada de visitants estrangers va transformar l’economia: la indústria del calçat, que havia estat important a la vila, va cedir davant el turisme i els serveis. En plena dictadura, Sitges va adquirir a més fama de lloc relativament obert, un focus de contracultura que alguns van arribar a anomenar «una Eivissa en miniatura». La curiositat política també hi té lloc: el 1958 dirigents colombians hi van signar l’anomenada Declaració de Sitges.

El 1968 va néixer el Festival de Cinema, que avui se celebra a l’octubre i ajuda a omplir la vila fora de l’estiu, igual que el Carnaval a l’hivern.

Una destinació LGTBI de referència

Aquest ambient d’obertura és a l’arrel d’una altra faceta del turisme sitgetà: des de fa dècades, Sitges és una de les destinacions LGTBI més conegudes d’Europa, amb una oferta especialment intensa entre maig i setembre i una celebració de l’Orgull al juny. Les fonts coincideixen a assenyalar el pes d’aquesta imatge, tot i que datar-ne amb precisió l’inici és difícil, perquè es va anar forjant de manera informal a partir dels anys seixanta i setanta.

Avui el turisme i la cultura són la base de l’economia local. El que va començar amb un tren, uns quants artistes i un somni de Riviera és ara una destinació internacional que continua debatent com equilibrar l’arribada de visitants amb la vida dels qui hi viuen.