L’Hospital de Sant Joan Baptista: de l’hospital medieval a l’edifici modernista

A Sitges, quan es parla de «l’hospital de Sant Joan» convé precisar de quin edifici es tracta. La institució té arrels medievals i durant gairebé sis segles va funcionar arran de mar, al solar que avui ocupa el conjunt de Maricel. L’edifici modernista amb cúpula que es veu a l’altra banda de la via del tren, al barri del Poble Sec, n’és la seu des del 1912. Aquesta és la història de tots dos i de la venda que els uneix.

Un hospital medieval damunt les roques

Les fitxes de l’inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona expliquen que l’Hospital de Sant Joan Baptista el va fer construir Bernat de Fonollar, senyor de Sitges, damunt les roques arran de mar, i que ja existia abans del 1326; Turisme de Sitges dona el 1324 com a any de fundació. La data exacta, doncs, no és segura, però sí la seva funció: era l’hospital de la vila, un establiment de beneficència per a malalts i necessitats, amb capella pròpia. L’edifici es va ampliar al segle XIX i, segons l’inventari, a principis del XX estava en part en ruïnes.

D’aquell hospital en queden empremtes visibles. Els arcs gòtics de l’antiga capella es conserven dins de l’actual Museu de Maricel, a la part coneguda com a Maricel de Mar.

1910: la venda a Charles Deering

L’industrial nord-americà Charles Deering volia construir a Sitges una residència-museu davant del mar i va començar a comprar propietats al voltant del vell hospital. Segons la fitxa del nou hospital, la compra de l’edifici antic i la capella es va formalitzar el 3 d’abril de 1910 i va ser objecte de controvèrsies que van arribar a dividir el consistori. Altres fitxes del mateix inventari situen aquell 3 d’abril la compra d’unes cases de pescadors i la de l’hospital una mica després, i una d’elles parla del 1912, de manera que la cronologia exacta s’ha de prendre amb prudència. Sobre aquell solar, Miquel Utrillo va dirigir les obres del Palau de Maricel, que expliquem a Charles Deering, el col·leccionista i a el Palau de Maricel i la seva construcció.

El nou edifici de Josep Font i Gumà

Els diners de la venda, sumats als donatius recollits pel Patronat per a la Beneficència Local de Sitges, que presidia Rafael Llopart, van permetre aixecar un hospital nou en un terreny conegut com «la Pedrera», propietat de Sebastià Sans i Bori. El projecte va ser de l’arquitecte vilanoví Josep Font i Gumà (1859–1922), autor d’obres al Garraf i a Barcelona —com la reforma de l’Ateneu Barcelonès del 1904— i estudiós de la ceràmica catalana. Les obres es van fer entre 1910 i 1912, i les instal·lacions es van inaugurar el 31 de maig de 1912.

L’edifici principal té tres cossos units, de planta baixa i dos pisos, amb teulades de teula a dues aigües. El cos central, circular, porta una cúpula amb llanterna, columnes jòniques aparellades i un arquitrau revestit de ceràmica, una imatge que s’ha convertit en símbol de la casa. A l’entrada es combinen maó i pedra, i a l’interior un vestíbul central dona pas a l’escala; les sales dels pisos superiors estaven separades per sexes. Turisme de Sitges el considera un dels exemples més importants de l’arquitectura modernista de la vila.

La capella i el seu patrimoni

Darrere de l’edifici principal hi ha la capella, de nau rectangular, consagrada el 24 de juny de 1914, dia de Sant Joan. El conjunt guarda obres d’artistes vinculats a Sitges: pintures d’Agustí Ferrer Pino sobre la vida de sant Joan Baptista i retrats de benefactors, una obra seva datada el 1916, una pintura de J. Vidal i un pastel de Juli Borrell, a més d’un sostre enteixinat. La peça més antiga és un retaule de Jaume Forner traslladat des del santuari del Vinyet; l’inventari de la Diputació el data al segle XVI, mentre que Turisme de Sitges parla d’un retaule del XVII.

Més d’un segle al servei de la vila

L’hospital continua dedicat a la cura de les persones: avui funciona com a residència i centre de dia per a gent gran, gestionat per una fundació, i l’inventari li assigna un ús social. L’edifici està protegit pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sitges (2006), que obliga a conservar-ne el volum, les façanes i l’interior, capella inclosa. És al carrer del Cardenal Vidal i Barraquer, 2. Trobaràs més informació pràctica a la fitxa de l’Hospital de Sant Joan Baptista.

Fonts i lectures

• Hospital de Sant Joan — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Maricel de Mar — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Museu Maricel — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• On the outskirts of Sitges — Turisme de Sitges