Sitges com a escenari cinematogràfic

Cada octubre, Sitges s’omple de vampirs, zombis i cinèfils arribats de mig món. Però la relació de la vila amb el cinema no es limita a la pantalla del festival: els seus carrers, platges i racons vora el mar també han aparegut davant la càmera, en produccions que van des de les coproduccions internacionals dels anys cinquanta fins a les sèries de plataformes actuals. Aquest article en repassa les dues cares, cenyint-se al que està documentat.

1968: neix una setmana de cinema fantàstic

El Festival de Cinema de Sitges va néixer el 1968 amb el nom de Setmana Internacional de Cinema Fantàstic i de Terror. Segons la història del mateix festival, la va impulsar l’entitat local Sitges Foto-Film, presidida pel doctor Pere Serramalera, després d’un assaig l’any anterior amb una setmana de cinema dedicada a l’audiovisual, i el primer director va ser Antonio Ráfales. Entre els convidats d’aquella primera edició hi va haver el cineasta i teòric francès Alexandre Astruc.

L’aposta pel gènere fantàstic, poc habitual aleshores als festivals, va acabar essent el seu tret d’identitat. L’Enciclopèdia Catalana recull que el certamen es va dir Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges fins al 1996, quan va adoptar el nom actual, Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb un suport institucional més gran i una programació més àmplia.

Un festival de referència

Avui el festival dura uns deu dies a l’octubre i l’organitza una fundació en què participen l’Ajuntament de Sitges, la Generalitat de Catalunya i altres entitats. Àngel Sala el dirigeix des del 2001. Les projeccions es reparteixen entre l’auditori de l’hotel Meliá, amb unes 1.380 butaques, el cinema El Retiro i el Casino Prado. El 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. La programació de cada edició es pot consultar a l’agenda.

Sitges davant la càmera: els primers rodatges

Molt abans del festival, Sitges ja havia fet de decorat. L’historiador local Francesc Borderia va catalogar aquests rodatges al llibre Sitges, plató de cinema, i adverteix que en la majoria la vila és només una de diverses localitzacions. Entre els casos més ben documentats:

• Decameron Nights (estrenada el 1953), amb Joan Fontaine: en va rodar un fragment al Racó de la Calma, entre el Palau de Maricel i el Cau Ferrat, i, segons Borderia, a l’entorn de l’església i la platja de la Ribera.
• King’s Rhapsody (1955), musical amb Errol Flynn i Patrice Wymore, que va aprofitar l’escalinata de la Punta i el passeig de la Ribera.
• ¿Quién puede matar a un niño? (1976), de Narciso Ibáñez Serrador, un dels clàssics del terror espanyol: Sitges apareix a la primera part del film, amb escenes en carrers del nucli antic com el carrer d’en Bosc.

Del cinema independent a les sèries

El 2005 es va estrenar Sitges Nagasaki, d’Ignasi P. Ferré, rodada gairebé íntegrament a la vila: hi surten el Cau Ferrat, l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, el passeig marítim i el Club Nàutic. Un any després, l’agost del 2006, l’equip de Savage Grace (2007), amb Julianne Moore i Eddie Redmayne, va rodar a la terrassa del restaurant El Vivero, sobre la platja de Balmins; curiosament, a la pel·lícula aquell escenari representa Cadaqués.

Des de fa uns anys, la Sitges Film Office municipal facilita i registra els rodatges. El seu arxiu inclou produccions recents com la sèrie d’HBO 30 monedas, la sèrie de Netflix Who is Erin Carter?, els llargmetratges Siempre es invierno i El rastre del llop (aquest darrer, rodat a Sitges i Sant Pere de Ribes i preestrenat al Casino Prado el febrer del 2026), a més de nombrosos anuncis, programes de televisió i sessions fotogràfiques.

Una vila que s’emmiralla a la pantalla

Sitges no és un plató permanent ni té una tradició de rodatges comparable a la de grans ciutats, però la seva llum, la façana marítima i el nucli antic l’han convertida en un escenari recurrent. I hi ha una coincidència simpàtica: Ibáñez Serrador, que hi va rodar un dels títols essencials del fantàstic espanyol, també surt a les fotografies de la primera edició del festival, el 1968. Pantalla i decorat fa més de mig segle que es donen la mà.

Fonts i lectures

• Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya — Enciclopèdia Catalana
• Història: 1968 — Sitges Film Festival
• Film archive — Sitges Film Office, Ajuntament de Sitges
• ‘Sitges Nagasaki’: «per les costes o per l’autopista?» — Ara
• 10 escenaris catalans d’Oscar — Descobrir
• Francesc Borderia, Sitges, plató de cinema (llibre)