La Malvasia de Sitges: història d’un vi i d’un llegat

A la plaça que s’obre davant de l’Hospital de Sant Joan Baptista encara hi creixen ceps de malvasia. Són pocs, però carreguen segles d’història: la de la Malvasia de Sitges, un vi dolç que va donar fama a Sitges, que va estar a punt de desaparèixer i que va sobreviure gràcies a un testament i a una institució benèfica. La seva història és també la de Sitges.

Un origen entre la llegenda i els documents

La malvasia és una família de varietats de raïm d’origen mediterrani oriental, associada des de l’edat mitjana al comerç de vins grecs. Com va arribar a Sitges no està documentat. Una tradició molt repetida explica que la van portar els almogàvers o soldats que tornaven de la Mediterrània oriental a principis del segle XIV; és un relat atractiu, però no hi ha cap document que ho confirmi.

El que sí que està documentat és la seva presència antiga a la zona. L’enòleg Enric Bartra, de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, assenyala referències des del segle XV, i l’inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona considera que el seu conreu a Sitges es pot remuntar a l’època moderna.

Segles d’esplendor: vinyes, cellers i comerç

Entre els segles XVIII i XIX la malvasia va ser el vi més apreciat del terme. Segons les dades presentades per l’Arxiu Històric de Sitges el 2022, el 1716 el municipi tenia unes 300 hectàrees de vinya, 90 de les quals de malvasia, i era la varietat que movia bona part del comerç exterior. Bartra, en canvi, calcula la seva màxima extensió en uns 150 jornals, unes 50 hectàrees, en indrets com Aiguadolç, els Gassons o els voltants del Vinyet; les xifres no coincideixen i convé prendre-les com a aproximacions.

Una troballa recent il·lustra aquest comerç. El 2022 l’Arxiu Històric va presentar una etiqueta de Malvasia de Sitges datada el 1811, considerada l’etiqueta de vi català més antiga coneguda. Pertany al fons de Can Falç: Ramon de Dalmau i Falç s’havia instal·lat a Mallorca el 1809 fugint de la guerra napoleònica i hi venia la malvasia de casa seva.

Oïdi, fil·loxera i retrocés

El segle XIX també va portar les plagues. La malvasia és molt sensible a l’oïdi, i les epidèmies de 1855 i 1865 en van reduir molt la superfície. A final de segle va arribar la fil·loxera, que al Penedès se situa cap al 1890 i va obligar a replantar les vinyes sobre peu americà. En la replantació es van preferir varietats més productives i resistents; la malvasia, de rendiment baix i elaboració laboriosa, va perdre terreny.

El primer Estatut del Vi (1932) la va protegir com a denominació d’origen, però el retrocés va continuar al llarg del segle XX, quan Sitges ja s’orientava cap al comerç i el turisme i la pressió urbanística ocupava antigues vinyes. Segons l’Arxiu Històric, cap al 1980 només en quedaven unes tres hectàrees.

El llegat Llopis i l’Hospital de Sant Joan Baptista

La supervivència es deu en bona part a Manuel Llopis i de Casades (1885–1935), diplomàtic i darrer hereu dels Llopis, una de les famílies més antigues de Sitges, propietària de la casa que avui ocupa el Museu Romàntic Can Llopis. En el seu testament va deixar les vinyes de malvasia i el material de celler a l’Hospital de Sant Joan Baptista, amb la condició que se’n continués elaborant el vi segons la tradició familiar.

L’hospital, fundat per Bernat de Fonollar a la primera meitat del segle XIV (les fonts donen 1323 o 1324) i traslladat el 1912 a l’edifici modernista actual, la història del qual s’explica a l’antic Hospital de Sant Joan, n’ha mantingut des d’aleshores l’elaboració. Avui la seva fundació gestiona el Celler de l’Hospital, i els ingressos es destinen a la tasca assistencial amb gent gran. L’inventari de la Diputació assenyala que les seves vinyes urbanes són les úniques de malvasia que es conserven al nucli de Sitges.

El Centre d’Interpretació de la Malvasia i la recuperació

El 13 d’abril de 2019 la fundació va obrir el Centre d’Interpretació de la Malvasia (CIM) a l’antic Corral de la Vila, un edifici del segle XVIII, i al vell celler de l’hospital, a la plaça Joan Duran i Ferret.

La recuperació és real: segons l’organització de la Setmana de la Malvasia, el 2025 hi havia unes 125 hectàrees registrades, sobretot al Penedès i al massís del Garraf, i el nombre de cellers que elaboren malvasia monovarietal ha crescut en l’última dècada.

Tastar-la en un celler o en algun dels locals de menjar i beure de la vila és també una manera d’entendre com un llegat privat es va convertir en patrimoni col·lectiu.

Fonts i lectures

• La malvasia de Sitges en el món de les malvasies — Enric Bartra, Dossiers Agraris ICEA (2006)
• L’etiqueta més antiga d’un vi català és la d’una malvasia de Sitges de 1811 — 3Cat / ACN (2022)
• Les vinyes de Malvasia de l’hospital de Sant Joan, Sitges — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Manuel Llopis i Casades (1885-1935) — Turisme de Sitges
• CIM · Malvasia de Sitges Interpretation Centre — Penedès Turisme