Sitges a l’època romana

La tradició ha vinculat sovint Sitges amb Roma, començant pel sobrenom de «Blanca Subur». Però què diu realment l’arqueologia? Força més del que se sol pensar, tot i que no sempre el que voldria la llegenda: el terme municipal conserva restes d’una vil·la agrícola, sitges, àmfores, un sarcòfag i alguns objectes singulars, i en canvi encara no hi ha aparegut cap ciutat romana.

Abans de Roma: un territori ibèric ben connectat

Quan els romans van desembarcar al nord-est peninsular, a finals del segle III aC, la costa del Garraf ja era habitada per comunitats ibèriques. Al Puig de Sitges, el promontori del nucli antic, s’hi han excavat sitges amb materials dels segles IV i III aC, i jaciments com el del Pujol d’en Pei (Montseva) han donat àmfores itàliques, púnico-ebusitanes i massaliotes que parlen d’un comerç actiu per mar. Segons els Museus de Sitges, els materials importats del Mediterrani central i oriental trobats a les sitges del nucli antic apunten a un port amb trànsit comercial. La romanització va ser gradual: molts d’aquests llocs van continuar ocupats durant els segles II i I aC, ja sota domini romà.

La vil·la del Vinyet

El jaciment romà més important de Sitges es troba al voltant de l’ermita del Vinyet. S’hi ha documentat una vil·la, és a dir, una explotació agrícola amb residència, d’uns 3.000 m² i una trentena d’estances organitzades al voltant de tres o quatre patis. Tenia claveguerams, una vintena de sitges i, en algunes sales, paviments de mosaic i pintura mural de diversos colors, dels quals es conserven fragments. La seva activitat es basava en la producció i comercialització de vi, oli i cereals.

L’ocupació del lloc podria començar en època ibèrica, però la vil·la es documenta des de finals del segle I aC i va perdurar fins al segle V dC, potser fins i tot fins al VI. Les primeres excavacions, el 1948 i el 1952, van treure a la llum una claveguera, un possible tram de camí i una petita necròpolis tardoromana. La campanya més àmplia es va fer entre el 2003 i el 2004, dirigida per Joan M. García Targa. Entre les troballes hi ha abundant ceràmica africana, gàl·lica, itàlica i del sud peninsular, agulles d’os, monedes de bronze, fragments de molí i un tros de làpida de marbre amb la inscripció «C.CAECILIUS». Avui les restes estan cobertes de terra per protegir-les i no es poden visitar.

Un sarcòfag convertit en font

D’aquesta mateixa zona prové la peça romana més visible de Sitges: un sarcòfag de pedra local decorat amb estries verticals, trobat a la segona meitat del segle XIX en circumstàncies desconegudes. Es data al segle III o a inicis del IV dC i recorda els de la necròpolis paleocristiana de Tarragona. Durant molt de temps va servir d’abeurador per als animals; avui fa de pica de font al Racó de la Calma, al carrer de Fonollar, on tothom el pot veure.

Més empremtes al terme

El Vinyet no és un cas aïllat. Al Puig de Sitges s’hi van trobar al segle XIX dues monedes de l’emperador Tiberi, i les obres a l’entorn de l’Ajuntament han tret a la llum sitges amb material ibèric i romà; s’ha plantejat que també hi hagués un establiment de tipus vil·la, tot i que no s’ha localitzat. A les Forques, a prop del port d’Aiguadolç, va aparèixer la base d’un lacus, un dipòsit revestit d’opus signinum relacionat probablement amb l’elaboració de vi. Altres punts, com Can Girona, a tocar de Miralpeix, la serra dels Paranys o Santa Margarida, al camp de golf de Terramar, només es coneixen per ceràmica recollida en superfície. Els Museus de Sitges destaquen un anell d’or del segle I, conegut com a «anell Subur», de possible origen britànic o del nord d’Europa.

Era Sitges la Subur romana?

Autors clàssics com Plini el Vell, Pomponi Mela i Ptolemeu esmenten una població anomenada Subur en aquesta part de la costa. La seva identificació amb Sitges és antiga i explica l’apel·latiu de «Blanca Subur», del qual parlem a per què Sitges és la Blanca Subur. Però la seva ubicació exacta no es coneix. La Gran Enciclopèdia Catalana adverteix que les restes trobades a la Punta no demostren que fos aquí, i els Museus de Sitges recorden que alguns especialistes han qüestionat la relació, tot i que mai no s’ha descartat. El més prudent és dir que Sitges és una de les candidates, no que fos Subur.

El que sí que sembla clar és que, en època romana, el territori de Sitges era un paisatge rural de vil·les i camps obert al mar. Del que va passar després, entre el final de l’Imperi i l’aparició del topònim als documents, amb prou feines hi ha dades arqueològiques; la història continua a l’origen medieval de Sitges.

Fonts i lectures

• El Vinyet (vil·la romana) — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Sarcòfag del Racó de la Calma — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• El Puig de Sitges — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Les Forques — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• The Archaeological Collection — Museus de Sitges
• Sitges — Gran Enciclopèdia Catalana