El comerç amb Amèrica i el retorn dels «americanos»

N’hi ha prou de passejar pel centre de Sitges per trobar cases de façanes ornamentades, galeries i jardins que tenen poc a veure amb els habitatges de pescadors i pagesos. Moltes les van aixecar els «americanos», com es coneix a Sitges els veïns que van emigrar a Amèrica, sobretot a Cuba i Puerto Rico, i van tornar amb fortuna. La seva història comença al mar i a la vinya.

Del vi a l’Atlàntic

A la segona meitat del segle XVIII Sitges es va obrir al mercat americà. Les vinyes, sostingudes per marges de pedra seca, ocupaven gairebé tota la terra conreable, i la vila tenia una flota i uns capitans avesats a les rutes llargues: entre el 1755 i el 1799, segons les dades recollides per la Gran Enciclopèdia Catalana, vaixells sitgetans van fer més de 150 viatges a Buenos Aires, a les Antilles i al golf de Mèxic. El reglament de lliure comerç de 1778, aprovat sota Carles III, va facilitar que els ports catalans comerciessin directament amb Amèrica, i l’emigració es va sumar al trànsit de mercaderies. Ho expliquem a l’article sobre la tradició marinera de Sitges.

Cuba i Puerto Rico

L’emigració sitgetana es va concentrar entre finals del segle XVIII i mitjan segle XIX i va créixer a mesura que l’imperi perdia els territoris continentals: Cuba i Puerto Rico, que continuaven sent espanyoles, es van convertir en les destinacions preferents. L’historiador Jordi Maluquer de Motes va constatar que la majoria dels comerciants catalans establerts a Cuba a mitjan segle XIX procedien del Garraf, especialment de Sitges i Sant Pere de Ribes.

Els qui marxaven eren gairebé sempre joves: dependents, mariners, artesans, algun professional. Molts començaven treballant en botigues o cases comercials de parents o paisans i, amb els anys, muntaven el seu propi negoci. El cas més conegut és el de Facund Bacardí i Massó, nascut a Sitges, que va arribar molt jove a Santiago de Cuba i el 1862 va fundar amb els seus socis l’empresa de rom que porta el seu cognom (li dediquem un article propi). No totes les trajectòries van ser comercials: Josep de Miró i Argenter, germà del pintor Joaquim de Miró, va emigrar a Cuba el 1874 i va arribar a general de l’exèrcit independentista cubà.

Cal recordar també el costat fosc d’aquell comerç. La historiografia assenyala que part dels negocis catalans a Cuba van estar lligats al tràfic d’esclaus, fins i tot després de la seva prohibició formal, i que no totes les fortunes van tenir un origen net.

El retorn: cases, indústria i mecenatge

Molts van tornar i van transformar la vila. Segons un estudi de Michèle Olsina, al centre de Sitges es conserven unes noranta cases vinculades als americanos, 29 de les quals modernistes. Entre les més conegudes hi ha la casa de Josep Carbonell i Mussons (1888), la de Manuel Planas i Carbonell (1908) i la de Bartomeu Carbonell i Mussons, la «casa del rellotge», projectada per Ignasi Mas i Morell cap al 1913 al carrer Illa de Cuba, un nom que ho diu tot. Les recorrem a les cases dels americanos.

El capital del retorn no va anar només a l’arquitectura. Segons l’Ajuntament, els retornats van invertir en les indústries tèxtil i del calçat, importants a Sitges fins als anys seixanta del segle XX. També apareixen com a mecenes: l’americano Bartomeu Blay va pagar les portes de la nova Casa de la Vila, inaugurada el 1889. I van voler perpetuar la seva memòria al cementiri de Sant Sebastià, on els seus panteons reuneixen obres d’escultors com Josep Llimona o Frederic Marès.

La fi d’un cicle

A finals del segle XIX el cicle es va tancar. L’arribada del ferrocarril el 1881 va desviar el trànsit transatlàntic cap al port de Barcelona i va acabar amb la flota local, i la pèrdua de Cuba i Puerto Rico el 1898 va posar fi a l’emigració a les illes i va provocar molts retorns. No totes les històries van acabar bé: hi va haver qui es va arruïnar, qui va morir a Amèrica sense arribar a gaudir de la casa que s’havia fet construir i qui va tornar a les illes perquè la seva família no es va voler quedar a Sitges.

Seguir-ne la petja avui

Els Museus de Sitges proposen, entre els seus itineraris guiats, una Ruta dels Americanos pels carrers del centre i una ruta pel cementiri de Sant Sebastià dedicada als seus panteons. Pel teu compte, n’hi ha prou de caminar pel centre parant atenció a façanes, miradors i reixes. Trobaràs més idees a la secció què visitar a Sitges.

Aquelles cases recorden que la Sitges que coneixem avui es va construir, en bona part, amb diners guanyats a l’altra banda de l’Atlàntic.

Fonts i lectures

• Una mica d’història — Ajuntament de Sitges
• Sitges — Gran Enciclopèdia Catalana
• Catalans a Cuba: comerç i emigració — Enciclopèdia Catalana
• Las moradas de los Americanos de Sitges — Michèle Olsina, Boletín Americanista (RACO)
• La memòria de les cases: Joaquim i Josep de Miró Argenter — Ajuntament de Sitges
• Guia Sitges Escola: rutes — Museus de Sitges