Santiago Rusiñol i Sitges

A la tardor de 1891 un pintor barceloní de trenta anys va arribar a Sitges per passar unes setmanes pintant arran de mar. Es deia Santiago Rusiñol, i aquella estada, que es va allargar fins al gener de 1892, va canviar tant la seva vida com la història cultural de la vila. Durant la dècada següent Rusiñol va convertir Sitges en un laboratori del modernisme català: va organitzar festes artístiques que van atreure pintors, músics i escriptors, hi va instal·lar la seva casa-taller i va acabar deixant a la vila el seu llegat més personal.

Un pintor entre París i Barcelona

Rusiñol va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861. Després de formar-se com a pintor, entre 1890 i 1892 va viure a París al Moulin de la Galette, a Montmartre, amb Ramon Casas i Miquel Utrillo. Des d’allà enviava a La Vanguardia unes cròniques il·lustrades per Casas que el 1894 es van publicar en forma de llibre amb el títol Desde el Molino. Era ja un pintor, col·leccionista i escriptor atent a les novetats europees, i buscava un lloc on traslladar aquell esperit a Catalunya.

La descoberta de Sitges

Segons els Museus de Sitges, Rusiñol va visitar la vila per primera vegada a la tardor de 1891, animat en part per l’estada recent del seu amic Ramon Casas. No arribava a un lloc buit de pintors: des de finals de la dècada de 1870 hi treballaven els artistes de l’anomenada Escola Luminista de Sitges, com Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fondevila, que pintaven a l’aire lliure els carrers, les platges i la llum del poble. Rusiñol s’hi va fer amic i s’hi va recolzar per a les seves primeres iniciatives. El juliol de 1893 va comprar una casa de pescadors arran de mar i poc després la del costat; d’aquí naixeria el Cau Ferrat, la seva casa-taller, la història del qual com a edifici i museu mereix un capítol a part.

Les Festes Modernistes (1892–1899)

L’aportació més recordada de Rusiñol a Sitges són les Festes Modernistes, cinc convocatòries celebrades entre 1892 i 1899 que volien acostar al públic els corrents artístics més nous:

• 1892. Una Exposició de Belles Arts coincidint amb la Festa Major d’agost, amb l’única condició que les obres tinguessin Sitges com a tema. Es considera la primera festa modernista.
• 10 de setembre de 1893. La segona festa, considerada el veritable esclat del modernisme: Rusiñol va llegir un discurs amb aire de manifest, es va representar La intrusa de Maurice Maeterlinck i hi va haver un concert dirigit per Enric Morera.
• 4 de novembre de 1894. Una processó va portar pels carrers dos quadres d’El Greco que Rusiñol havia comprat a París fins al Cau Ferrat, que s’inaugurava aquell dia. També hi va haver un certamen literari.
• 14 de febrer de 1897. Una festa dedicada sobretot a la música, en què Rusiñol va defensar la música moderna i es va estrenar l’òpera La fada, amb llibret de Jaume Massó i Torrents i música d’Enric Morera.
• Agost de 1899. L’última festa, amb obres teatrals, entre les quals L’alegria que passa de Rusiñol, i un recital de piano de Joaquim Nin.

Diverses d’aquestes vetllades es van fer al teatre del Casino Prado, i hi van participar artistes i intel·lectuals del seu cercle, des de Casas fins al crític Raimon Casellas.

Sitges en la seva obra

La vila també va entrar en la pintura i la literatura de Rusiñol. Entre les seves obres simbolistes de 1894–1895 hi ha quadres titulats Sitges i El Cau Ferrat, i els seus jardins, patis i racons mediterranis es van convertir en motius recurrents. Com a escriptor va assolir una gran popularitat amb obres com L’auca del senyor Esteve (1907), una sàtira de la burgesia barcelonina. Tot i que amb el temps va passar llargues temporades fora, Sitges va continuar sent el seu refugi i el lloc on reunia les seves amistats.

Mort i llegat

Rusiñol va morir a Aranjuez el 13 de juny de 1931. En el testament va deixar el Cau Ferrat i les seves col·leccions a la vila de Sitges, que el va obrir com a museu públic el 1933. Gràcies a aquella dècada de festes i trobades, Sitges va quedar vinculada per sempre al modernisme, i el seu exemple va atreure altres artistes i mecenes, com expliquen els articles sobre Ramon Casas i els artistes modernistes i sobre Miquel Utrillo i Maricel.

Avui, passejar pel nucli antic fins a la façana blanca del Cau Ferrat, davant del mar, és la millor manera d’entendre per què un pintor de Barcelona va triar aquesta vila per canviar el rumb de l’art català.

Fonts i lectures

• Santiago Rusiñol i Prats — Gran Enciclopèdia Catalana
• The building (Cau Ferrat) — Museus de Sitges
• El Modernisme excessiu — Enciclopèdia Catalana, Art de Catalunya
• Premodernismes (Escola Luminista de Sitges) — Enciclopèdia Catalana
• Sitges — Ruta del Modernisme