Miquel Utrillo i la creació de Maricel

Entre els noms que van donar forma al Sitges de principis del segle XX, el de Miquel Utrillo i Morlius és potser el menys conegut pel gran públic i, alhora, un dels més decisius. Enginyer de formació, pintor, cartellista, crític d’art i promotor cultural, va ser l’home que va concebre i dirigir durant gairebé una dècada les obres de Maricel, el conjunt que el col·leccionista nord-americà Charles Deering va aixecar davant del mar, al costat del Cau Ferrat.

D’enginyer a home de la bohèmia

Utrillo va néixer a Barcelona el 16 de febrer de 1862 i va morir a Sitges el 20 de gener de 1934. Fill d’un advocat republicà que va passar anys exiliat a França, es va educar en aquell país i va estudiar enginyeria agronòmica a París a començament de la dècada de 1880. Va arribar a exercir d’enginyer, però la vida artística de Montmartre el va acabar absorbint. Allà va travar amistat amb Santiago Rusiñol i Ramon Casas; segons la Gran Enciclopèdia Catalana, tots tres van formar el nucli del modernisme plàstic català. D’aquells anys parisencs prové també un episodi conegut: Utrillo va donar el seu cognom al fill de la seva amiga, la pintora Suzanne Valadon, que passaria a la història de l’art com a Maurice Utrillo.

Va viatjar als Estats Units el 1893–1894, coincidint amb l’Exposició Colombina de Chicago. A la segona meitat de la dècada de 1890 es va vincular estretament a Sitges i al cercle de Rusiñol, i va participar en les Festes Modernistes aportant-hi escenografies i cartells. L’ambient d’aquells anys s’explica al nostre article sobre Santiago Rusiñol i Sitges.

Agitador cultural: ombres xineses, revistes i llibres

A Barcelona, Utrillo va ser una figura central d’Els Quatre Gats, el local obert el juny de 1897 a la Casa Martí. Juntament amb Pere Romeu havia après a Le Chat Noir de París l’art de les ombres xineses, un espectacle que també va tenir molt d’èxit al local barceloní; el desembre de 1897 va col·laborar amb Ramon Casas en el cartell que l’anunciava. Entre 1899 i 1903 va impulsar amb Casas la revista Pèl & Ploma, de la qual va escriure bona part dels textos i des de la qual va donar suport a artistes joves, entre ells un Picasso encara desconegut. Més endavant va inspirar la revista Forma, d’orientació més eclèctica i classicista, i va dirigir la part artística de l’Enciclopèdia Espasa.

L’encàrrec de Charles Deering

La relació d’Utrillo amb Maricel comença amb una negativa. El 1909 l’industrial nord-americà Charles Deering, amic de Ramon Casas, va visitar Sitges i va voler comprar el Cau Ferrat, però Rusiñol no el va voler vendre. Segons els Museus de Sitges, va ser Utrillo qui es va ocupar llavors de les gestions per adquirir els terrenys veïns: l’antic hospital de Sant Joan Baptista i les cases de pescadors que l’envoltaven. A partir de 1910 va assumir la direcció del projecte, que es va allargar fins al 1918 aproximadament. La figura del mecenes es tracta amb detall al nostre article sobre Charles Deering, el col·leccionista.

Utrillo no era arquitecte, i Maricel no va néixer d’un plànol únic. El seu mètode va consistir a unificar edificis preexistents, incorporar peces antigues de procedències diverses —arcs gòtics, capitells, una escultura gòtica de sant Miquel procedent del pont de Balaguer— i coordinar artesans locals: paletes, fusters, ferrers i l’escultor Pere Jou, autor de desenes de capitells. Va prendre com a referència el mateix Cau Ferrat i cases sitgetanes com Can Llopis. El 1915 va encarregar a Josep Maria Sert unes pintures murals al·legòriques per a la planta baixa de la residència de Deering.

Un nom i un emblema

Utrillo va donar també al conjunt la seva identitat simbòlica. El nom, Maricel, remet a l’obra homònima d’Àngel Guimerà, i l’emblema que va dissenyar, un sol vermell naixent sobre onades blaves, adaptava una composició que ell mateix havia creat per a la coberta d’Oracions (1897), de Rusiñol. Aquell sol encara es pot reconèixer en diversos racons del Palau de Maricel.

La ruptura i els darrers anys

La col·laboració va acabar malament. Els Museus de Sitges parlen de desavinences entre Deering i Utrillo que van culminar amb la marxa del col·leccionista el 1921. Algunes fonts esmenten acusacions contra Utrillo que mai no es van arribar a aclarir i que van perjudicar la seva reputació, tot i que els detalls d’aquell conflicte no estan ben documentats a les fonts accessibles. El seu gran projecte posterior va ser el Poble Espanyol de Montjuïc, que va concebre amb Xavier Nogués, Ramon Raventós i Francesc Folguera per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

La història material de l’edifici, des de l’hospital medieval fins al museu actual, s’explica a El Palau de Maricel i la seva construcció. El que Utrillo va deixar a Sitges és, sobretot, una manera de mirar el front marítim: calç blanca, maó, ceràmica i un sol vermell sobre el blau.

Fonts i lectures

• Miquel Utrillo i Morlius — Gran Enciclopèdia Catalana
• Miquel Utrillo i Morlius — Universitat de Barcelona, Modernisme
• Miquel Utrillo (1862–1934) — Museus de Sitges
• L’edifici de Maricel — Museus de Sitges
• Els Quatre Gats — Enciclopèdia Catalana