Ramon Casas i els artistes modernistes a Sitges

Quan es parla del modernisme a Sitges, el nom de Santiago Rusiñol acostuma a ocupar tot l’espai. Però Rusiñol mai no va actuar sol. Al seu costat hi va haver Ramon Casas, el gran retratista de la Barcelona de final de segle, i un ampli grup de pintors, escultors, músics i escriptors que van trobar a la vila un lloc per treballar, exposar i trobar-se. Aquest article repassa aquell entorn col·lectiu, del qual encara queden empremtes visibles als museus de Sitges.

Ramon Casas, el company de Rusiñol

Ramon Casas i Carbó va néixer a Barcelona el gener de 1866 i va morir a la mateixa ciutat el 29 de febrer de 1932. Molt jove es va formar a París, al taller de Carolus-Duran, i el 1890 es va instal·lar amb Rusiñol i Miquel Utrillo al Moulin de la Galette, a Montmartre. D’aquella etapa són les il·lustracions de Casas per a les cròniques que Rusiñol enviava a La Vanguardia, aplegades el 1894 en el llibre Desde el Molino, i el quadre Ball al Moulin de la Galette, que avui es conserva al Museu del Cau Ferrat.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, Casas va descobrir Sitges el 1891, i els Museus de Sitges assenyalen que la seva estada va ser un dels motius que van animar Rusiñol a visitar la vila aquella mateixa tardor. Des d’aleshores en va ser un visitant assidu: va participar en la primera i la tercera de les Festes Modernistes i va ser un dels primers hostes del Cau Ferrat, que el 1895 va ajudar a decorar.

Els luministes: pintors que ja hi eren

Rusiñol i Casas no van arribar a una vila sense tradició artística. Des de finals de la dècada de 1870 s’havia format a Sitges l’anomenada Escola Luminista, un grup de pintors que treballaven a l’aire lliure i s’interessaven per la llum, el color local i els carrers, platges i cases del poble. Joan Roig i Soler es va instal·lar a Sitges el 1878 i Arcadi Mas i Fondevila, que hi va arribar convidat per ell el 1880, s’hi va establir definitivament cap al 1886. Amb ells s’associen també Joaquim de Miró, Joan Batlle Amell i Antoni Almirall, entre d’altres.

Aquell ambient va ser decisiu. L’Exposició de Belles Arts de 1892, celebrada durant la Festa Major i considerada la primera festa modernista, es va organitzar amb el suport dels luministes i amb una única condició: que les obres tractessin de Sitges. Hi van exposar, entre d’altres, Casas, Rusiñol i Eliseu Meifrèn.

Un cercle d’artistes, músics i escriptors

Les Festes Modernistes, que es van succeir fins al 1899, van reunir bona part de l’avantguarda catalana del moment. El crític Raimon Casellas va actuar al costat de Rusiñol en la representació de La intrusa de Maeterlinck el 1893; el compositor Enric Morera va dirigir concerts i va estrenar el 1897 l’òpera La fada, amb llibret de Jaume Massó i Torrents; i el pianista Joaquim Nin va tocar a l’última festa, el 1899. Miquel Utrillo, company de París, també va formar part d’aquest cercle i més endavant tindria un paper central a Sitges, com s’explica a l’article sobre Miquel Utrillo i la creació de Maricel.

Molts d’aquests noms van coincidir també a Barcelona, al cafè Els Quatre Gats, que Casas, Rusiñol, Utrillo i Pere Romeu van obrir el 1897, i en revistes com Pèl & Ploma (1899–1903), impulsada per Casas. Sitges i Barcelona funcionaven així com dos escenaris d’una mateixa xarxa.

Les obres que es van quedar a Sitges

L’empremta més tangible d’aquell grup és a les col·leccions del Cau Ferrat, on Rusiñol va reunir obres d’artistes de la seva generació: pintures i dibuixos de Casas, Picasso, Ramon Pichot, Isidre Nonell, Ignacio Zuloaga o Darío de Regoyos, i escultures d’Enric Clarasó, Manolo Hugué o Pau Gargallo. Els Museus de Sitges comptabilitzen un centenar d’obres de Ramon Casas als seus fons, la gran majoria procedents de la col·lecció de Rusiñol.

Casas, Deering i Maricel

La relació de Casas amb Sitges no es va acabar amb les festes. Segons els Museus de Sitges, el 1908 va conèixer el col·leccionista nord-americà Charles Deering i el va portar a Sitges, on aquest va construir la seva residència, el conjunt de Maricel. El 1921 Deering li va vendre una de les seves cases a un preu simbòlic; és l’actual Can Rocamora, l’edifici que avui uneix el Cau Ferrat i el Museu de Maricel. El 2016, amb motiu de l’Any Ramon Casas, els museus de Sitges li van dedicar una gran exposició a Maricel.

Visitar avui el Cau Ferrat i Maricel permet seguir el rastre d’aquella generació que, entre 1891 i els primers anys del segle XX, va fer d’una vila de pescadors i vinyes un dels centres de l’art català.

Fonts i lectures

• Ramon Casas i Carbó — Gran Enciclopèdia Catalana
• Year Ramon Casas — Museus de Sitges
• Premodernismes (Escola Luminista de Sitges) — Enciclopèdia Catalana
• El Modernisme excessiu — Enciclopèdia Catalana, Art de Catalunya
• Sitges — Ruta del Modernisme