El cementiri de Sant Sebastià i el seu patrimoni artístic

Al costat de la platja de Sant Sebastià, a pocs minuts del nucli antic, s’estén un dels conjunts funeraris més interessants de la costa catalana. El cementiri de Sant Sebastià és un lloc de memòria per als sitgetans i, alhora, una notable col·lecció d’escultura i arquitectura dels segles XIX i XX, fins al punt de formar part de la Ruta Europea de Cementiris.

Un cementiri nascut el 1814

Fins a principis del segle XIX els sitgetans s’enterraven al costat de l’església parroquial, a La Punta. El 1773 ja es va acordar traslladar el cementiri, però el projecte no es va dur a terme. L’impuls definitiu va arribar amb una ordre de la Regència del desembre de 1813 que prohibia els cementiris dins de les poblacions: les obres es van fer de pressa i el nou recinte es va beneir el 23 de febrer de 1814. Des d’aleshores s’ha reformat i ampliat diverses vegades; el 1974 va caldre una nova zona de sepultures, i des del 1982 Sitges disposa també del cementiri de Les Pruelles.

El nom ve de la veïna ermita de Sant Sebastià. Se li atribueixen orígens molt antics, però no hi ha documentació escrita que ho confirmi; una data de 1614 en un dels murs apunta a una reforma important. La capella actual es va començar el 1857 i es va inaugurar el 23 d’agost de 1861, i des d’aleshores fa també de capella del cementiri.

La portalada de Francesc Cros

Ermita i cementiri estan lligats al mestre d’obres sitgetà Francesc Cros i Massó (1793–1869), membre d’una família de constructors que també va treballar en l’ampliació de l’església parroquial. L’entrada del cementiri és una portalada monumental que recorda la façana d’una església: un cos central rematat per un frontó triangular amb una creu de pedra, un gran portal de mig punt datat el 1864 i relleus pintats de color magenta —garlandes, cintes i un crismó— sobre fons blanc. Entre ells s’hi llegeix la inscripció llatina «MORTUI RESURGENT» («els morts ressuscitaran»). A dins, l’organització és l’habitual als cementiris de finals del XIX: murs perimetrals amb nínxols i, a la zona central, els grans panteons familiars.

Panteons i escultors

Bona part del caràcter del cementiri es deu a les famílies enriquides durant el segle XIX, moltes d’elles d’«americanos» que havien fet fortuna a l’altra banda de l’Atlàntic (ho expliquem a el comerç amb Amèrica i els americanos). Van encarregar mausoleus a escultors i arquitectes de primera fila. L’inventari de la Diputació de Barcelona i altres fonts citen obres de Josep Llimona, Josep Reynés, Agapit Vallmitjana, Manuel Fuxà, Frederic Marès, Alessandro Mariotti, Joan Rebull i el sitgetà Pere Jou, a més d’arquitectes com Elies Rogent o Enric Sagnier. Dos exemples documentats:

• El panteó de Joan Pintó, neogòtic, dissenyat per l’arquitecte Elies Rogent (1856).
• El panteó de la família de Josep Cros Juliana, presidit per una figura de Josep Llimona (1908).

Sovint es parla de «panteons modernistes», i n’hi ha, però el conjunt és més variat: va del neoclassicisme i el neogòtic fins al modernisme i el noucentisme.

Personatges enterrats

Segons l’inventari de la Diputació, al cementiri hi reposen els pintors Joan Roig i Soler (1852–1909) i Joaquim Sunyer (1874–1956) —vegeu Joaquim Sunyer i la pintura mediterrània— i l’escultor Pere Jou (1891–1964), així com nombrosos artistes sitgetans: Alfred Sisquella, Emili Grau Sala, Joaquim de Miró, Artur Carbonell, Albert Bartés, Artur Ramon, Agustí Ferrer Pino, Josep Vidal i Arcadi Mas i Fondevila. L’empresa que gestiona els cementiris municipals esmenta a més escriptors i figures locals com Trinitat Catasús, Salvador Soler i Forment, Josep Carbonell i Gener, Rita Benaprés i Miquel Utrillo. En un nínxol hi reposa també Pepeta Moreu, mestra de la Cooperativa Mataronina, morta a Sitges el 1938; se sol explicar que el jove Antoni Gaudí li va proposar matrimoni i que ella no va acceptar.

Un patrimoni que es visita

Pel seu interès artístic, el cementiri és membre de l’Association of Significant Cemeteries in Europe (ASCE) i forma part de la Ruta Europea de Cementiris. Al voltant de Tots Sants s’hi han organitzat visites guiades gratuïtes, com la «Ruta de les Ànimes». Cal recordar que és un cementiri en ús: la visita demana respecte i discreció. Trobaràs la informació pràctica a la fitxa del cementiri de Sant Sebastià.

Fonts i lectures

• Cementiri Municipal de Sitges — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Ermita de Sant Sebastià — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• San Sebastià Cemetery, Sitges — Association of Significant Cemeteries in Europe (ASCE)
• Cementiris de Sitges — Àltima, gestora dels cementiris municipals
• Personatges enterrats als cementiris del Penedès — Surt de Casa