D’on ve el nom de Sitges?

Pocs topònims catalans semblen tan transparents com el de Sitges. Qualsevol catalanoparlant hi reconeix el plural de sitja, una paraula que encara avui designa el clot excavat a terra per guardar-hi gra. Però que el mot sigui reconeixible no vol dir que la seva història sigui senzilla: darrere del nom hi ha documents medievals amb grafies vacil·lants, un debat sobre quina mena de «sitges» van donar nom al lloc i una etimologia del mateix mot que els lingüistes encara consideren fosca.

Les primeres mencions escrites

El nom apareix per primera vegada en la documentació de finals del segle X, tot i que les fonts no coincideixen en l’any exacte. L’Enciclopèdia Catalana situa el primer esment l’any 991, amb la forma llatinitzada Cegias; el resum històric de l’Ajuntament de Sitges parla de l’any 990, quan «ja apareix esmentat el lloc dit les Sitges», i altres publicacions donen el 992. La diferència probablement es deu a la datació o a la lectura dels documents, i el més prudent és parlar dels darrers anys del segle X.

Poc després apareix el castell, esmentat el 1041 segons l’Enciclopèdia (algunes publicacions citen el 1047), i amb ell un seguit de variants gràfiques: Cigias cap al 1078 i, més tard, Ciges, Cigas o Citges. Aquesta vacil·lació és habitual en els escrivans medievals, que adaptaven al llatí un mot de la llengua parlada. El castell, situat on avui s’alça la Casa de la Vila, va ser el nucli al voltant del qual va créixer la vila, com s’explica a l’origen medieval de Sitges.

Primera hipòtesi: les sitges de gra

L’explicació més estesa, que recullen l’Ajuntament i Turisme de Sitges, és que el lloc va prendre el nom de les sitges subterrànies on s’emmagatzemaven els cereals. Les sitges eren pous excavats a la terra o a la roca, de boca estreta i cos eixamplat, que permetien conservar el gra durant mesos. Es van fer servir des de la prehistòria fins a època medieval i són freqüents als jaciments ibèrics de tot Catalunya.

El resum històric municipal relaciona el nom precisament amb les sitges d’època ibèrica i romana documentades al lloc. L’arqueòleg Pere Izquierdo, en una entrevista publicada per Museus de Sitges el 2013, recordava a més que el promontori de l’església és un jaciment conegut des del segle XIX i apuntava a la possible existència d’antigues sitges avui submergides davant la platja de Sant Sebastià. Si la hipòtesi és correcta, el topònim seria una mena de descripció del paisatge: «el lloc de les sitges».

Segona hipòtesi: clots i cavitats

Joan Coromines, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i de l’Onomasticon Cataloniae, va matisar el significat antic del mot. Segons la seva anàlisi, sitja (antigament cija) designava sobretot un clot o pou, ja fos artificial —fins i tot una masmorra— o natural, com un petit avenc. En la toponímia, els derivats com sitjar es refereixen sovint a terrenys amb moltes esquerdes o cavitats, més que no pas a magatzems de gra.

Per això alguns autors suggereixen que «Sitges» podria al·ludir als clots, avencs o barrancs del terreny calcari del Garraf, i no necessàriament a sitges construïdes. Les dues lectures no s’exclouen: en tots dos casos el nom descriu cavitats a terra. El que no es pot afirmar amb seguretat és quin dels dos sentits tenien al cap els qui van batejar el lloc.

Un mot d’origen incert

Queda una última capa d’incertesa: l’origen del mateix mot sitja. En el seu diccionari etimològic, Coromines repassa les propostes anteriors: hi va haver qui el va considerar d’origen desconegut, qui va pensar en una arrel preromana, ibèrica, i qui va proposar un origen àrab amb el sentit de ‘presó’, hipòtesi que Coromines rebutja. El debat és filològic i afecta tota la llengua catalana, no només Sitges, però recorda que fins i tot els noms més transparents tenen arrels difícils de seguir.

Cal distingir tot això d’una altra tradició, la que identifica Sitges amb la ciutat romana de Subur. No té a veure amb l’etimologia del nom, sinó amb la història antiga del lloc, i la tractem a l’article Per què Sitges és la «Blanca Subur»?.

El que sabem i el que no

En resum, hi ha consens que Sitges és el plural de sitja i que el nom ja era en ús a finals del segle X. És molt probable que al·ludeixi a les sitges de gra que han deixat rastre arqueològic al lloc, tot i que no es pot descartar el sentit més ampli de clot o cavitat natural. Més enllà d’això, qualsevol precisió addicional seria especulació. Qui vulgui veure el paisatge que va donar origen al nom pot començar pel promontori de l’església i el nucli antic, on va arrencar la història escrita de la vila.

Fonts i lectures

• Sitges — Enciclopèdia Catalana (Gran Enciclopèdia Catalana)
• Una mica d’història — Ajuntament de Sitges
• Entrada «sitja», Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (Joan Coromines) — Institut d’Estudis Catalans
• Rosa M. Anglès, «L’aspecte del terreny i l’onomàstica de l’Espluga Calba», Onomàstica 7 (2021) — Societat d’Onomàstica / RACO
• Pere Izquierdo: «En Sitges, los romanos tenían puerto, ciudad y comerciantes» — Museus de Sitges