Les cases dels americanos

Passejant pel carrer de l’Illa de Cuba o per la plaça del Cap de la Vila és fàcil fixar-se en façanes que no encaixen del tot amb la imatge d’antiga vila de pescadors i vinyaters: torres, tribunes, esgrafiats, jardins amb palmeres. Moltes d’aquestes cases les van aixecar els americanos, sitgetans que van fer fortuna a l’altra banda de l’Atlàntic, sobretot a Cuba, i van tornar per instal·lar-se a la seva vila.

Qui eren els americanos

A Sitges, com en bona part de la costa catalana, s’anomenava americanos els qui havien emigrat a les colònies d’Amèrica i tornaven amb diners; en altres llocs se’ls coneix com a indians. Segons l’estudi de la historiadora Michèle Olsina, l’emigració sitgetana va començar al segle XVIII, després del Reglament de lliure comerç de 1778, va viure el moment més intens cap al 1850-1860 i es va tancar amb la guerra de 1898, que va posar fi al domini espanyol a Cuba i Puerto Rico.

La majoria es dedicava al comerç, com a dependents, botiguers o propietaris de magatzems en ciutats com Santiago de Cuba o Guantánamo, tot i que també hi va haver artesans, gent del transport marítim i hisendats. Les xarxes de parents i amics ajudaven els nouvinguts. El context s’explica a El comerç amb Amèrica i els americanos, i el cas més conegut és el de Facund Bacardí, tot i que ell no va tornar.

Una arquitectura del retorn

Els qui tornaven buscaven viure de rendes, tenir cura de la salut i, també, mostrar l’èxit aconseguit. Olsina situa la construcció d’aquestes cases entre 1850 i 1930, amb la concentració més gran a finals del segle XIX i principis del XX. Els encàrrecs van anar a arquitectes com Jaume Suñé, Gaietà Buïgas o Salvador Vinyals, i els estils van del neoclassicisme a l’eclecticisme, el modernisme i el noucentisme. De les prop de noranta cases d’americanos que comptabilitza al centre, 29 són modernistes.

Moltes es concentren a l’eixample del segle XIX, en carrers com Illa de Cuba, el nom del qual recorda l’origen de tantes fortunes, Sant Gaudenci, Sant Bartomeu o Francesc Gumà. Gairebé totes són avui habitatges particulars i es contemplen des del carrer.

Alguns exemples documentats

L’inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona documenta, entre d’altres, aquestes cases:

• Casa Manuel Jacas (c/ Port Alegre, 2). De cap al 1852 i d’estil neoclàssic, la va fer construir un sitgetà en tornar de Cuba. És de les més antigues.
• Casa Bartomeu Misas (c/ Major, 24). Projectada el 1901 per Salvador Vinyals per a Bartomeu Misas, que havia fet negocis a Guantánamo i va tornar el 1896.
• Casa Bonaventura Blay (c/ Illa de Cuba, 33-37). Del 1902, obra de Gaietà Buïgas, autor també del Mercat Vell, amb aire neogòtic. Blay va ser soci d’una casa comercial de Guantánamo. Avui és un hotel-restaurant.
• Casa Pere Carreras (c/ Francesc Gumà, 23). Del 1906, de Josep Pujol i Brull, i considerada un dels edificis modernistes més significatius de Sitges. El seu promotor comerciava a Nuevitas (Cuba); la va vendre poc després d’acabar-la i va tornar a l’illa.
• Casa Manuel Planas (c/ Illa de Cuba, 21, cantonada amb Sant Gaudenci). Reforma modernista del 1908, amb una tribuna de dos pisos, atribuïda a Gaietà Miret. Planas es dedicava a la destil·lació de licors a Santiago de Cuba i va tornar el 1898.
• Casa Bartomeu Carbonell o Casa del Rellotge (pl. Cap de la Vila, 7-8). Acabada el 1915 per Ignasi Mas i Morell, amb la seva torre del rellotge. Carbonell tenia un negoci d’importació de teixits a Santiago de Cuba.
• Casa Arias (c/ Sant Gaudenci, 25-27). Plantejada el 1915 per Lluís Pujolar, ja en clau noucentista, per a Joan Arias, que havia emigrat adolescent a Cuba i va tornar el 1930.

Com recórrer-les

Museus de Sitges inclou en el seu programa escolar Sitgescola una Ruta dels Americanos, un passeig d’una hora pels carrers cèntrics dedicat a aquestes cases, i una altra ruta pels panteons que els mateixos americanos van encarregar al cementiri de Sant Sebastià. Pel vostre compte, n’hi ha prou de caminar des del Cap de la Vila cap als carrers de l’eixample, a pocs minuts, mirant amunt: llindes amb dates, balcons de ferro forjat i torres miradors expliquen bona part de la història. Cal recordar que són cases habitades i respectar la intimitat dels veïns.

Aquestes façanes són el rastre més visible d’un segle llarg d’anades i vingudes entre Sitges i el Carib, i expliquen en part per què la vila té avui un paisatge urbà tan particular.

Fonts i lectures

• Michèle Olsina, «Las moradas de los americanos de Sitges» — Boletín Americanista (Universitat de Barcelona), RACO
• Casa Bartomeu Carbonell — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Casa Pere Carreras i Robert — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Casa Bonaventura Blay — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Guia Sitgescola de rutes 2024-2025 (Ruta dels Americanos) — Museus de Sitges