El castell de Sitges i les seves antigues muralles

Del castell dels bisbes de Barcelona a la Casa de la Vila: torres, portals i restes de les muralles medievals de Sitges, i el combat naval del 1797.

Publicat el 15 d'octubre de 2026 4 min de lectura

Tram de la muralla de Sitges arran de mar amb un canó antic al Baluard — Muralla i canó al Baluard de Sitges Foto: Enrique Íñiguez Rodríguez · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

La Casa de la Vila de Sitges ocupa el punt més alt del nucli antic, un petit promontori de roca calcària d’uns 17 metres que s’aboca al mar. Durant gairebé mil anys aquest indret el va ocupar el castell de la vila, i al seu voltant es van aixecar les muralles que van protegir els veïns de guerres i corsaris. En queden poques restes, però n’hi ha prou per seguir-ne el rastre.

Un castell dels bisbes de Barcelona

El nom de Sitges apareix en documents de finals del segle X (les fonts citen anys diferents, entre el 987 i el 992). El castell s’esmenta per primer cop el 1041, quan el bisbe Guislabert de Barcelona va cedir en feu a Mir Geribert el castell de Ribes i, amb ell, el de Sitges: era un domini episcopal. Des del segle XII una família de castlans va adoptar el nom del lloc.

A començament del segle XIV la castlania va passar a Bernat de Fonollar, que el 1321 va obtenir per concessió reial la jurisdicció plena del terme. El 1353, a la mort de Blanca d’Asp, el castell va passar a la Pia Almoina de la catedral de Barcelona, institució benèfica que va ser senyora de Sitges durant més de quatre segles. El senyoriu, molt discutit pels veïns, no es va acabar fins al 1804, quan la vila es va incorporar a la Corona.

Del castell romànic a la Casa de la Vila

L’edifici va conservar l’aspecte romànic fins al segle XVI, quan es va reconstruir en estil gòtic tardà (una pedra porta la data de 1525). El 1649, durant la Guerra dels Segadors, les tropes castellanes el van assaltar i malmetre, i es va refer cap al 1681-1682. El 1869-1870 l’Estat va cedir el solar al municipi i el vell castell va deixar pas a l’actual Casa de la Vila, obra neogòtica de Salvador Vinyals inaugurada el 1889. En enderrocar-lo es van mantenir parts dels murs: a la planta baixa encara s’hi reconeixen arcades gòtiques.

Una muralla amb torres i portals

El promontori està habitat de manera continuada des del segle IV aC, i al segle X ja era un castrum: una torre, un petit annex i una església dins d’un recinte emmurallat que es va ampliar entre els segles XI i XIII. Segons un estudi publicat pels Museus de Sitges, el recinte comptava amb la Torre de les Hores, circular, al costat del portal del raval; la torre de Sant Pere o d’en Amat, a prop de l’actual edifici Miramar; la torre Verdesca, damunt la qual s’alça el Baluard, i la torre de la Vall. Dos portals donaven sortida als camins: el del Pont o dels Companys, a ponent, i el de la Davallada, cap a Barcelona. El traçat exacte continua sent en part hipotètic.

Bernat de Fonollar va reforçar i ampliar les defenses, que eren cares de mantenir: el 1391 el rei va autoritzar el municipi a cobrar impostos per reparar-les. El 2015, una excavació al carrer Major va treure a la llum un tram de muralla, la base d’una torre i el portal occidental, que per primera vegada a Sitges es van conservar al seu lloc. El tram visible a l’aire lliure es descriu a la fitxa de la muralla medieval de Sitges.

El segon recinte i la defensa de la costa

Fora dels murs va créixer un primer raval, amb els carrers Nou, Tacó, Carreta, Major i de l’Aigua, que al segle XVII va quedar protegit per un segon recinte amb sis portals. El perill venia sobretot del mar: segons l’inventari de patrimoni de la Diputació, el 1685 va fondejar davant la vila una fragata per defensar-la dels corsaris barbarescos, origen del nom de la platja de la Fragata.

L’episodi més recordat és del 1797. En plena guerra amb Anglaterra, el castell i la bateria del Baluard van sostenir un duel d’artilleria amb dues fragates angleses que volien apoderar-se dels mercants fondejats davant la vila, fins que aquestes es van retirar. Una llegenda popular atribueix el tret decisiu a una dona anomenada Tecla; no hi ha documentació que ho confirmi.

Què es pot veure avui

Les restes més visibles són a la plaça del Baluard i la Punta, l’únic llenç de muralla que continua dempeus: maçoneria irregular amb la base atalussada i, al peu, els antics norais on s’amarraven les barques. Dalt de l’escala, un canó del segle XVIII apunta al mar al costat d’uns plafons ceràmics que evoquen aquells fets. La història de l’església veïna s’explica en un altre article d’aquesta secció, igual que l’origen medieval de la vila.

Castell i muralles van desaparèixer quan Sitges va deixar de necessitar-los, però la seva empremta explica per què el cor de la vila continua dalt de la roca, mirant al mar.