Per què Sitges és coneguda com la «Blanca Subur»?

A Sitges, «Subur» és a tot arreu: dona nom a un hotel històric del passeig marítim, a clubs esportius, a comerços i a guies turístiques que presenten la vila com la «Blanca Subur». L’apel·latiu combina dues idees: el blanc de les façanes que es veuen des del mar i el nom d’una ciutat d’època romana que, segons una llarga tradició, seria sota el nucli antic. La primera és una imatge literària; la segona, una hipòtesi històrica que l’arqueologia ha anat reforçant, tot i que sense tancar del tot el debat.

Una ciutat citada pels autors antics

Subur no és una invenció moderna. L’esmenten tres autors de l’antiguitat —Pomponi Mela, Plini el Vell i el geògraf Claudi Ptolemeu— i una inscripció conservada a Tarragona, en la qual, segons explica l’arqueòleg Pere Izquierdo, consta que els suburencs tenien una corporació pública, és a dir, una comunitat amb institucions pròpies. Són, en paraules seves, «quatre notícies d’un lloc anomenat Subur».

El problema és que cap d’aquestes fonts diu exactament on era. L’Enciclopèdia Catalana resumeix la qüestió amb prudència: l’únic segur és que es trobava a la costa entre Barcelona i Tarragona, i la identificació amb Sitges, tot i que corrent, no té una base documental directa.

On era Subur?

Durant segles s’han proposat diversos emplaçaments. A més de Sitges, s’ha pensat en el jaciment de Darró, a Vilanova i la Geltrú, i en Olèrdola; també s’havia arribat a suggerir Sant Boi de Llobregat, possibilitat que l’Enciclopèdia Catalana considera sense fonament. Izquierdo descarta Darró i Olèrdola per la manca de població o de fortificacions adequades en època romana.

La candidatura de Sitges es recolza en l’arqueologia del promontori on avui hi ha l’església i els museus. L’anomenat Puig de Sitges és un jaciment conegut des del segle XIX, amb ocupació des d’època ibèrica, i segons Izquierdo és més extens que la Sitges medieval, cosa que encaixa malament amb la idea d’una simple vil·la rural. El 2013, durant les obres de reforma del Cau Ferrat i Maricel, una rasa al carrer Fonollar va proporcionar un anell d’or del segle I dC, fragments d’àmfores de diverses procedències, vaixella importada, ceràmica de cuina nord-africana i una clau de ferro. Museus de Sitges va presentar aquelles troballes com un reforç de la hipòtesi que el nucli antic de Sitges va ser Subur. Tot i això, mentre no aparegui una inscripció amb el nom de la ciutat al mateix lloc, la identificació continuarà sent una hipòtesi ben argumentada, no un fet demostrat. El context general s’explica a Sitges a l’època romana.

«Sitges la blanca»: l’apel·latiu literari

De vegades es llegeix que els romans ja anomenaven la vila «Blanca Subur». No hi ha cap font antiga que ho digui: els textos clàssics només donen el nom de Subur, sense adjectius. L’apel·latiu és modern i té origen literari.

Un dels testimonis més clars és de l’escriptor i polític Víctor Balaguer. En un text datat a Vilanova i la Geltrú l’agost de 1895, publicat aquell mateix any a la revista madrilenya Pro Patria i a La Vanguardia (26 de setembre de 1895), i recollit a Historias y tradiciones (1896), descrivia la vila com «Sitges la amorosa, Sitges la blanca». Balaguer reconeixia que l’origen antic de la població era discutit —«podrá Sitges no ser la antigua Kissa o Cissa, como afirman algunos»— i afegia que podia ser, o no, «la ópima Subur, según pretenden los más, y yo con ellos». La blancor i la identificació amb Subur ja apareixen juntes en el seu text.

Amb les fonts consultades no es pot afirmar qui va fer servir per primera vegada la fórmula exacta «Blanca Subur», ni si Balaguer la va crear o recollia una expressió que ja circulava. El que sí que està documentat és que, en els anys de la Sitges de Rusiñol i de les festes modernistes del Cau Ferrat, la imatge de la vila blanca vora el mar es va consolidar a la premsa i la literatura, i que el 1916 va obrir l’Hotel Subur, considerat una de les primeres fites del turisme local. Amb el temps, el nom va passar a funcionar com un lema turístic.

Entre la poesia i l’arqueologia

La «Blanca Subur» resumeix bé com es construeix la identitat d’un lloc: una hipòtesi erudita sobre una ciutat romana, la imatge literària d’un poble emblanquinat i l’ús turístic del segle XX van acabar fonent-se en un sol nom. El blanc es pot comprovar passejant pel nucli antic; el de Subur continua en mans dels arqueòlegs, que amb cada nova excavació afegeixen peces a un trencaclosques encara incomplet.

Fonts i lectures

• Subur — Enciclopèdia Catalana
• Sitges — Enciclopèdia Catalana
• Pere Izquierdo: «En Sitges, los romanos tenían puerto, ciudad y comerciantes» — Museus de Sitges (2013)
• Los nuevos hallazgos arqueológicos reafirman la hipótesis de que Súbur fue Sitges — Museus de Sitges (2013)
• Sitges, la blanca (transcripció del text de Víctor Balaguer, 1895) — blog Retalls de Sitges