La història de les platges de Sitges

Avui costa d’imaginar-ho, però durant segles les platges de Sitges no eren un lloc per prendre el sol. Eren un espai de treball: sorra on es varaven les barques, es repassaven xarxes i es carregaven mercaderies. La transformació d’aquesta franja de costa en el front marítim que coneixem va ser lenta i es va fer a cop d’obres públiques, iniciatives privades i, ja al segle XX, d’espigons que van canviar la forma mateixa de la riba.

Una platja de barques i pescadors

Abans del turisme, la platja era el lloc de la gent de mar. Les guies municipals recorden que l’actual platja de la Fragata funcionava antigament com a zona de varada de les barques dels pescadors locals, i la sorra al costat de l’església, més ampla que l’actual, també servia per deixar-hi les embarcacions. Aquesta relació amb el mar, la pesca i el comerç de cabotatge s’explica amb més detall a Sitges i la seva tradició marinera.

El segle XIX va portar canvis decisius. Segons el resum històric de l’Ajuntament, l’arribada del ferrocarril el 1881 va millorar la comunicació amb Barcelona, però va precipitar la desaparició definitiva de la flota local. Alhora, el paisatge de la platja va començar a atreure pintors: a finals de segle, els artistes de l’anomenada Escola Luminista van trobar a la costa de Sitges un dels seus motius predilectes, i poc després hi arribaria Santiago Rusiñol.

Neix el passeig de la Ribera

La idea d’un passeig vora el mar és antiga. El diccionari de Madoz, citat per l’Enciclopèdia Catalana, ja esmentava una rambla feta el 1829-1830 i un passeig construït poc abans del 1845. Tanmateix, l’expansió cap a ponent estava limitada per les defenses de la vila. Segons els estudis locals recollits en treballs sobre la costa sitgetana, a partir del 1880 es van enderrocar les fortificacions d’aquesta zona i el passeig es va allargar fins a l’altura de l’actual avinguda de Sofia; a la dècada de 1890 es va tornar a allargar cap a ponent.

El 1900 es va acabar, per subscripció popular, l’escalinata que puja de la Fragata a la Punta. Entre finals del segle XIX i els anys vint, el passeig de la Ribera es va omplir de cases d’estiueig, com la Casa Elvira Serra (1902-1903), i avui conserva un conjunt notable de façanes d’aquella època. De la Punta fins a l’avinguda de Sofia rep el nom de passeig de la Ribera; més enllà continua com a passeig Marítim.

Dels banys de mar a l’estiueig

L’Ajuntament situa l’inici de la vocació turística de Sitges en «l’impuls dels banys de mar i de les segones residències». Les famílies barcelonines van començar a passar temporades a la vila, i el 1901 es va fundar el Foment Sitgetà, entitat que l’Enciclopèdia considera pionera de la promoció turística. El 1916 va obrir l’Hotel Subur, primera gran fita hotelera local. Les fonts consultades no permeten datar amb precisió les primeres casetes o instal·lacions de bany de la platja, un aspecte que mereixeria una recerca a l’Arxiu Històric.

Terramar, la ciutat jardí vora el mar

El gran salt cap a ponent va arribar amb Terramar. El projecte de ciutat jardí, impulsat pel financer sabadellenc Francesc Armengol i Duran (1886-1931), es va datar el 1918 i es va executar, amb interrupcions, entre el 1919 i el 1933. Preveia carrers, serveis, hotels, un casino i equipaments esportius. El 1919 es va construir el Parc Hotel Terramar, els jardins del qual va dissenyar Miquel Utrillo amb Josep Maria Martino com a director tècnic. El 1922 es va fundar el club de golf, considerat el segon més antic de Catalunya, i el 1923 es va inaugurar l’autòdrom. Després de la mort d’Armengol, el Gran Hotel Terramar va obrir les portes el 1933. El mateix hotel va crear als anys vint la platja de les Anquines com a zona de servei.

Espigons i platges noves

La forma actual de les platges és, en bona part, obra del segle XX. Els temporals dels anys quaranta van obligar a reformar la Ribera: es va elevar el passeig i es van construir els primers espigons. A partir dels anys cinquanta es van succeir les obres: la platja de la Ribera, tal com avui es delimita, es va crear el 1959, la de la Bassa Rodona el 1968, i cap al 1975 ja hi havia nou espigons en dos quilòmetres de costa. Aquestes obres van ampliar considerablement la superfície de sorra. El 1965 es va fer, a més, una reordenació del passeig.

El resultat és el front marítim d’avui, amb platges encaixades entre espigons que es descriuen a la nostra guia de platges de Sitges. Sota la sorra i el passeig, però, continuen les empremtes d’aquella costa de barques i xarxes.

Fonts i lectures

• Sitges — Enciclopèdia Catalana
• Una mica d’història — Ajuntament de Sitges
• Peça del mes (juny 2019): Jardins de Terramar — Museus de Sitges
• Parc de Terramar. Jardins de l’Hotel Terramar — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Mario Vilar Ramírez, Les platges de Sitges (treball de recerca de batxillerat) — Col·legi de Geòlegs de Catalunya