Els primers pobladors de Sitges

Molt abans que existissin el castell, l’església o la vila marinera, la costa de Sitges ja tenia habitants. No van deixar noms ni documents, sinó ossos, eines de sílex i fragments de ceràmica amagats a les coves del massís del Garraf i al petit promontori on avui s’aixeca el nucli antic.

Un neandertal a la Cova del Gegant

El testimoni humà més antic del terme municipal prové de la Cova del Gegant, una cavitat càrstica de la Punta de les Coves, a la costa de ponent de Sitges. Hi van aparèixer restes de fauna del Plistocè, una trentena d’ascles de sílex de tradició mosteriana i, sobretot, una mandíbula de neandertal en tres fragments. La peça es va identificar en revisar material paleontològic de les coves de Sitges, i el 2005 Joan Daura, Montse Sanz i altres investigadors la van publicar i atribuir a Homo neanderthalensis. El 2010 el mateix equip la va datar directament per sèries d’urani en uns 52.300 anys, amb un marge de més o menys 2.300.

Segons els Museus de Sitges, la Cova del Gegant és el jaciment català amb més restes neandertals, i un dels pocs on aquests fòssils apareixen al costat d’eines del paleolític mitjà. El que no sabem és gairebé tota la resta: quanta gent vivia a la zona, durant quant de temps o com feia servir exactament la cova. El paisatge, a més, era molt diferent de l’actual, amb el mar més baix i la línia de costa més allunyada.

Coves que avui mira el mar

La Punta de les Coves concentra diverses cavitats molt properes entre si: la Cova del Gegant, la Cova dels Musclos, la Cova Verda i la Cova de la Masia de les Coves. Avui les seves boques queden per sota del nivell de l’aigua. L’inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona ho atribueix a l’enfonsament continuat de la costa del Garraf i a la desaparició de les antigues platges, que van deixar de rebre sorra després de la construcció de ports i esculleres. L’onatge amenaça ara els sediments que guarden aquesta informació.

Els primers pagesos

El neolític, amb l’arribada de l’agricultura i la ramaderia, té la principal referència a la Cova de Sant Llorenç, al vessant del Turó de la Fleca. La ceràmica cardial, decorada amb la vora d’una closca d’escopinya, en situa la primera ocupació en el neolític antic, cap al 5300 aC segons la fitxa de l’inventari. La va excavar per primer cop Miquel Utrillo el 1919, el mateix que anys després impulsaria el conjunt de Maricel, i més tard, el 1961, Joan Bellmunt. Segles després, la cova es va fer servir com a lloc d’enterrament.

La Cova Verda, excavada gairebé del tot el 1973 sota la direcció d’Antoni Ferrer, ofereix una seqüència més llarga: un nivell del neolític final (mitjan III mil·lenni aC), un altre del bronze antic (cap al 1700-1500 aC), amb ceràmica campaniforme i restes d’almenys catorze persones, i un tercer del bronze mitjà. A l’interior del massís, la Cova del Duc o del Tro va servir de cova sepulcral cap al 2200 aC; s’hi van trobar denes de collaret de calaïta i d’ivori.

Del promontori a les sitges

El lloc on avui s’aixequen l’església i l’Ajuntament, l’anomenat Puig de Sitges, va estar ocupat com a mínim des del final de l’edat del bronze o l’inici de la del ferro. A partir d’aleshores la presència humana ja no s’interromp. En època ibèrica apareixen sitges excavades al subsòl per guardar-hi el gra, com la que el 1998 es va documentar amb material del segle IV aC, llavors i restes de peix. Al terme hi ha altres assentaments ibèrics coneguts només per prospeccions de superfície, com el del Pujol d’en Pei (Montseva), o per excavacions d’urgència, com la sitja de les Pruelles, que contenia centenars de closques d’escopinya. Aquestes sitges enllacen amb l’explicació més estesa del nom de la vila, que expliquem a d’on ve el nom de Sitges.

El que queda per saber

La prehistòria de Sitges es coneix a trossos. Molts jaciments es van identificar fa dècades, per excavacions antigues o per troballes en superfície, i els seus materials estan repartits entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i altres dipòsits. Des del 1999, el Grup de Recerca del Quaternari de la Universitat de Barcelona estudia els primers pobladors del massís de Garraf-Ordal. Cada nova datació afina un relat que encara té més preguntes que respostes.

Qui passegi avui per les platges de Sitges difícilment s’imaginarà neandertals o pastors neolítics en aquesta mateixa costa. L’etapa següent, la dels ibers i les vil·les agrícoles romanes, l’expliquem a Sitges a l’època romana.

Fonts i lectures

• Cova del Gegant — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Cova de Sant Llorenç — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Cova Verda — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Stratigraphic context and direct dating of the Neandertal mandible from Cova del Gegant (Daura et al., Journal of Human Evolution, 2010) — Portal de Recerca UAB
• The Archaeological Collection — Museus de Sitges
• El Puig de Sitges — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona