La història de la Festa Major de Sitges

Cada 23 d’agost, a migdia, el tro de les salves i el repic de campanes anuncien que Sitges entra en la seva Festa Major. El que avui sembla una explosió espontània de pólvora, música i balls és en realitat el resultat de gairebé set segles d’història documentada, en què la festa ha canviat de mans, d’organitzadors i d’elements, però ha conservat una estructura sorprenentment estable.

Una festa medieval documentada

La referència més antiga coneguda és de 1353. Aquell any, el procurador de la Pia Almoina —la institució benèfica de la catedral de Barcelona que llavors era senyora del castell de Sitges— va anotar en els llibres de comptes, en la data del 24 d’agost: «Sent Bertomeu, festa solepna a Ciges». La celebració ja incloïa la vigília. Sant Bartomeu i Santa Tecla consten com a copatrons de la vila i de la parròquia des de l’edat mitjana, tot i que no se’n coneix amb certesa l’origen de la doble advocació.

Durant els segles següents, la festa va quedar en mans de la Confraria de Sant Bartomeu i Santa Tecla, fundada al segle XVI. De 1595 és la primera referència a un ofici solemne en honor de Sant Bartomeu i de 1709 la primera documentació del de Santa Tecla. L’inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona recull també un costum datat el 1598, el llevant de taula: els confrares passaven per les cases demanant donatius per pagar la festa.

De la confraria a l’Ajuntament

Al segle XIX la confraria es va dissoldre —les fonts situen el fet cap al 1836 o el 1839— i el municipi en va assumir l’organització. D’aquesta transició prové un dels trets més singulars de la festa: les imatges dels sants es van passar a guardar en cases particulars, la de Sant Bartomeu a la de l’alcalde, i fins als anys setanta del segle XX es traslladaven a l’església en tabernacles. Encara avui, la tarda del 23 d’agost, una processó cívica sense autoritats eclesiàstiques acompanya el sant fins a l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla.

El 1843 apareix al Diario de Barcelona la primera relació detallada dels actes, i ja hi trobem gairebé tot el que reconeixem avui: castell de focs, cercaviles amb balls, ofici, processó i revetlla. El programa imprès més antic que es conserva és de 1866. Els focs artificials, que abans es disparaven en un altre punt de la vila, es van traslladar el 1894 a el Baluard, a tocar de la Punta, on continuen sent un dels moments més concorreguts.

Els balls i el seguici popular

El seguici festiu té arrels anteriors a la documentació pròpia de la Festa Major. El 1734, en la consagració de l’església del Vinyet, hi van actuar balls i entremesos vinguts de fora, i el 1814 una descripció d’una processó sitgetana esmenta gegants, la tarasca (o drac) i balls. Els Gegants Moros antics es van construir el 1840. La primera crònica de premsa que detalla els balls de la festa patronal és de 1853 i cita els Diables, Bastons, Gitanes, Cercolets, Moixiganga i un ball de Sant Bartomeu avui desaparegut. De la Moixiganga, que representa escenes de la Passió, de vegades es diu que ja sortia al Corpus medieval, però és una suposició sense documentació que l’avali.

A finals dels anys setanta, amb la fundació de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges (1978), es van recuperar o incorporar elements i les dones es van sumar al seguici, fins aleshores masculí. Les panderetes, les cintes, els castells i l’Àliga són incorporacions de les darreres dècades. Avui hi participen unes 800 persones, i gegants, drac i bestiari tenen el seu propi article a Gegants i figures tradicionals de Sitges.

Organització i reconeixement

La gestió de la festa ha passat per moltes mans: una comissió de veïns el 1869, la primera comissió oficial de festes el 1893, l’associació Atracció de Forasters als anys vint i trenta i, després de la Guerra Civil, una comissió municipal. El pregó es va incorporar el 1985. Diverses fonts indiquen que la festa va ser declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional el 1991, i el 19 de juliol de 2016 el Govern de la Generalitat la va declarar Festa Patrimonial d’Interès Nacional (Acord GOV/104/2016), juntament amb la de Santa Tecla.

Una tradició que es renova

La Festa Major de Sitges no és una relíquia immòbil: ha sobreviscut a guerres, canvis polítics i transformacions socials incorporant i perdent elements. El que la manté reconeixible és una estructura d’actes documentada des de 1843 i una participació veïnal molt àmplia.

Fonts i lectures

• Visió històrica — Festa Major de Sitges (web oficial)
• Recorregut històric del Seguici Popular — Festa Major de Sitges
• Festa Major de Sitges en honor a Sant Bartomeu i Santa Tecla — Patrimoni Festiu, Generalitat de Catalunya
• La Festa Major de Sitges (fitxa 08270-646) — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Rocha i Serra, Joan Josep: La Festa Major de Sitges (Estudis Sitgetans, 1997) — Grup d’Estudis Sitgetans