Llegendes i relats populars de Sitges

Sitges no té un gran repertori de llegendes pròpies, i gairebé tot el que se’n coneix arriba per una mateixa via: el folklorista Joan Amades (1890–1959), que va recollir relats de tradició oral de tot Catalunya. Els seus textos sobre la vila es van publicar en el volum Llegendes de Sitges (El Mèdol, 2004), i el 2006 l’Inventari del Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona en va incorporar diversos com a patrimoni immaterial. El que segueix són llegendes, no història: relats que ens parlen de les pors, les devocions i la imaginació d’una vila marinera.

La Mare de Déu trobada sota un cep

La llegenda més coneguda explica l’origen del santuari del Vinyet. Segons el relat que recull l’inventari, un esclau moro va trobar una petita imatge de la Mare de Déu sota un cep, en una finca de Can Milans dels Ferrers. Cada cop que la volia lliurar al fill del propietari, la imatge desapareixia i tornava a aparèixer a la vinya, fins que l’amo va decidir aixecar-hi una ermita. Altres versions expliquen que l’aigua es tornava vermella en rentar la imatge, o que la família Milans la va guardar en un oratori domèstic i ella va tornar sola a la vinya. La tradició també relaciona el cep amb la malvasia.

La història documentada és una altra: segons l’Enciclopèdia Catalana, en aquell indret ja hi havia una església, Santa Maria de Sitges, esmentada en un document de finals del segle XI o inicis del XII i de nou el 1174.

Les coves i els seus tresors

Al costat de la carretera de Vilanova, a prop del mar, hi ha un grup de petites coves sense gaire interès espeleològic que a Sitges es coneixen simplement com «les coves». La tradició les va convertir en l’entrada de galeries immenses que arribarien fins a Vilanova i la Geltrú, i Amades hi va aplegar diversos relats:

• El fill d’un pescador s’hi perd mentre el pare treballa amb les xarxes i torna cent anys després, vell i gairebé sense saber parlar la seva llengua.
• Un tresor, assenyalat per un anell d’or clavat en una roca, espera a l’altra banda d’un pont cobert de molsa. Quatre cobdiciosos que el van travessar van caure a l’abisme i no se’ls va tornar a veure. Altres relats parlen de gegants encastats a les parets que guarden les riqueses, i que la nit de Sant Joan es poden agafar si hom en surt abans de mitjanit.
• Dos joves que es disputaven una rica pubilla busquen una flor que només floreix a les coves la nit de Sant Joan. Només un en surt viu; es fa monjo a Montserrat i, en agraïment, aixeca una capella a la Mare de Déu de Gràcia.
• Per les coves s’arribaria també a un món en miniatura sota el mar, entre Sitges i les Balears.

Sirenes i un canelobre protector

Un altre grup de llegendes té com a escenari la costa del Garraf. Diuen que hi vivien sirenes que atreien mariners i pescadors, se’ls enduien al fons del mar i en convertien alguns en uns peixos anomenats fadrins. En una d’aquestes històries, una sirena es pentinava en una platja de Sitges i un jove va aconseguir escapar del seu encanteri menjant pa i vi; segons la fitxa de l’inventari, els pescadors encara porten pa i vi a les barques com a protecció.

La protecció també té forma d’objecte: un canelobre de set braços, situat davant la Mare de Déu del Vinyet, que segons la tradició protegeix les barques sitgetanes. Una de les històries explica que gent de Vilanova el va intentar robar i que el canelobre va tornar sol a l’ermita. Aquestes creences enllacen amb la devoció marinera que es descriu a les festes marineres de Sitges.

Llegendes compartides amb els veïns

Alguns relats no són exclusius de Sitges. Per tot el Penedès circula la llegenda d’uns passadissos secrets que unirien el castell d’Olèrdola amb les platges de Vilanova i Sitges; en la versió d’Amades, els cristians fan servir la mina per entrar per sorpresa a la fortalesa ocupada pels moros. I a Sant Pere de Ribes s’explica que al mar davant de Sitges van aparèixer unes campanes misterioses que els sitgetans no van aconseguir treure, i que uns bous de Ribes van arrossegar sense esforç fins a l’església de Sota-Ribes.

Com llegir aquestes històries

Cap d’aquests relats descriu fets comprovables, i la majoria depèn d’un sol recull. Però repeteixen temes que no són casuals en una vila costanera: el mar que dona i pren, la protecció de la Mare de Déu, els moros com a figura del passat llunyà i el tresor amagat. Llegides així, aquestes llegendes completen la història documentada de Sitges.

Fonts i lectures

• Llegendes de la Verge del Vinyet — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Llegendes de les coves de Sitges — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Llegendes de les Costes del Garraf — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Llegenda del Castell d’Olèrdola i Llegenda de les campanes sota el mar — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Santa Maria del Vinyet (Sitges) — Enciclopèdia Catalana
• Joan Amades, Llegendes de Sitges — El Mèdol, Tarragona, 2004