Els gegants i les figures tradicionals de Sitges

Quan la tarda del 23 d’agost el seguici de la Festa Major baixa pel carrer Major cap al Cap de la Vila, Sitges treu al carrer una part del seu patrimoni que no és a cap museu: gegants de més de quatre metres, un drac i una àliga que llancen foc, diables que reciten versos i balladors que repeteixen coreografies apreses de generació en generació. Darrere de cada figura hi ha una data, un taller i una entitat que en té cura. Aquestes són les que recullen l’inventari patrimonial i els documents municipals.

Tres parelles de gegants

Sitges té tres parelles de gegants:

• Els Gegants Cristians o «gegants vells». Representen Jaume I el Conqueridor i una dama del seu temps; ell fa 4,20 m i ella 4,10 m. Van sortir per primer cop a la Festa Major de 1897, construïts pel taller barceloní El Ingenio. El 1902 van guanyar una medalla de plata pel vestuari a les festes de la Mercè de Barcelona, i el 1997 la vila en va celebrar el centenari dedicant-los un carrer.
• Els Gegants Moros. Els originals, coneguts com els gegants «d’en Querol», es van fer el 1840 per encàrrec a Joan Querol i Cabanyes i sortien al Corpus i a la Festa Major. La seva darrera sortida coneguda va ser el 1912, a la inauguració de l’Hospital de Sant Joan Baptista. La parella actual és una reproducció construïda el 1978 per constructors sitgetans vinculats a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges i presentada l’agost de 1979. Es diuen La-hia i Fa-luch i es guarden al Palau del Rei Moro.
• Els Gegants Cubans o Americanos, també anomenats Panxito i Panxita. Es van presentar el 22 d’agost de 1965 i representen els indians que tornaven a Sitges després de fer fortuna a Amèrica: ell, amb vestit de ratlles d’estil antillà, barret de palla i havà; ella, amb barret de flors i guants blancs. La seva història enllaça amb la dels americanos sitgetans.

El Drac i l’Àliga

El Drac es va estrenar el 23 d’agost de 1922, vigília de Sant Bartomeu. El va dissenyar l’artista sitgetà Agustí Ferrer Pino. Segons l’inventari, la primera versió era arrodonida, amb cap de gat i cua de peix, i Ferrer, descontent, la va aixafar fins a donar-li la forma corbada que conserva. El 1975 se’n van remodelar el cos i la cua.

L’Àliga va arribar molt més tard, el 1984. Es va pensar com una figura de ball solemne, però el seu aspecte va provocar burles i aviat se li van posar bengales al bec; l’any següent se li van afegir carretilles i des d’aleshores forma part del foc de la festa. Totes dues figures, com els Gegants Cristians i els Cubans, són de propietat municipal i es guarden a L’Escorxador.

Diables, Moixiganga i bastons

Al costat de les figures, els balls populars completen el seguici. El Ball de Diables està documentat a Sitges des de la Festa Major de 1853, tot i que probablement és anterior. És un dels balls parlats de Catalunya: Sant Miquel i l’Àngel s’enfronten a Llucifer, la Diablessa i els diables, que reciten els seus versots, avui carregats d’ironia sobre l’actualitat local. El text, perdut amb el temps, el va recuperar la Colla Vella als anys vuitanta amb l’ajuda de L’Eco de Sitges; actualment el representen la Colla Vella i la Colla Jove.

La Moixiganga és una representació gairebé estàtica d’escenes de la Passió, amb deu dansaires vestits de blanc i guarnits amb flors, al so de gralla i timbal. Després de la Guerra Civil va estar a punt de perdre’s perquè es transmetia de manera oral, i va arribar a haver-hi un sol músic que en coneixia la melodia. El Ball de Bastons també apareix documentat el 1853, i es distingeix perquè es balla amb dotze bastoners en lloc dels vuit o setze habituals.

El protocol municipal de la Festa Major esmenta, a més, els capgrossos i els balls de Cercolets, Gitanes, Panderetes, Pastorets i Cintes, que surten a la cercavila de balls populars.

Quan veure’ls

La gran ocasió és la Festa Major de Sant Bartomeu: la tarda del 23 d’agost, la cercavila surt de la plaça de l’Ajuntament, baixa pel carrer Major i acaba al Cap de la Vila, on la Moixiganga representa el ball sencer. A la Festa Major petita de Santa Tecla, el 23 de setembre, els infants treuen gegants, àligues i dracs construïts per ells mateixos. La història de la Festa Major explica com es va anar formant aquest calendari.

Cap d’aquestes figures és immòbil: s’han reconstruït i reinventat moltes vegades. Per això les fitxes de l’inventari són tan valuoses: separen les dates comprovades del que la memòria festiva hi ha anat afegint.

Fonts i lectures

• Els Gegants Cristians i Els Gegants Moros — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Els Gegants Cubans i El Drac i l’Àliga — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Ball de Diables, Ball de la Moixiganga i Ball de Bastons — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Parade of Traditional Popular Dances — Turisme de Sitges (Visit Sitges)
• Sitges, l’encant de la tradició (2001) — Ajuntament de Sitges