Tradicions i llegendes

El Corpus i les catifes de flors de Sitges

Del primer registre el 1360 als 300.000 clavells actuals: com van néixer i han evolucionat el Corpus de Sitges i les seves catifes de flors.

Publicat el 4 min de lectura

Catifa de flors del Corpus en un carrer de Sitges
Catifa de flors del Corpus Foto: Mike McBey · CC BY 2.0 · Wikimedia Commons

Durant una nit a l’any, els carrers del nucli antic de Sitges es converteixen en un taller a l’aire lliure. Veïns, colles i entitats treballen fins a la matinada perquè, el diumenge al matí, el recorregut de la processó aparegui cobert de catifes de clavells. El Corpus de Sitges té arrels medievals, però les catifes de flors tal com les coneixem avui són, en bona part, una creació del segle XX.

Una festa medieval

La festa de Corpus Christi va ser instituïda pel papa Urbà IV el 1264 i estesa a tota l’Església a principis del segle XIV. A Catalunya va arrelar aviat: a Barcelona ja se celebrava el 1320, i des d’aleshores els carrers s’engalanaven amb branques i plantes al pas de la processó. A Sitges, la primera notícia és una assignació econòmica per a la festa registrada el 1360, segons l’inventari del patrimoni immaterial del Penedès.

Del segle XVII es conserva la documentació més antiga del recorregut de la processó, que en bona part continua sent el mateix. L’organitzava la Confraria de la Minerva, que va existir fins al 1972. A mitjan segle XIX ja està documentada l’estructura que reconeixem avui: sortida de gegants la vigília (la primera referència és de 1845), catifes i processó. El 1886 consta per primera vegada a Sitges l’ou com balla, l’ou que dansa sobre el sortidor d’una font guarnida amb flors.

De les portes de casa als carrers

En origen, el guarniment era domèstic: cada família decorava el tram de carrer davant de casa seva i, segons recull l’inventari de la Diputació de Barcelona, el rector s’aturava als altars que els veïns muntaven a les portes. Amb el temps, aquell costum dispers es va convertir en una feina col·lectiva de colles d’amics i entitats.

El gir decisiu va arribar al segle XX. El 1918, per iniciativa de Miquel Utrillo, es va celebrar la primera Exposició Nacional de Clavells, una mostra de clavells que va unir la festa amb el conreu de flors de la comarca. Després de quatre edicions més hi va haver un parèntesi fins als anys trenta. Als anys vint Sitges ja promocionava el Corpus com a reclam turístic.

Guerra, postguerra i concurs

Durant la Segona República es van prohibir les processons religioses al carrer i, segons l’inventari del Penedès, durant un temps les catifes es van fer dins de l’església. El 1939-1940 van tornar al carrer, i el 1942 va néixer el concurs de catifes, que el 1949 va arribar a reunir 139 participants. El 1955 el Corpus va ser declarat Festa d’Interès Nacional Artístic i, als anys seixanta, d’Interès Turístic.

El Foment del Turisme va tenir un paper clau en l’organització i la difusió de la festa. Les fonts difereixen sobre quan va començar: l’inventari del Penedès ho situa als anys cinquanta, mentre que la fitxa de la Diputació parla de 1967, després d’una etapa de poca participació, i assenyala que l’entitat li va donar un caràcter més laic, centrat en l’exposició i el concurs de catifes. El 1965 es van presentar els Gegants Americanos, que tenen el seu lloc a l’article sobre gegants i figures tradicionals.

El Corpus d’avui

Des de 1989, quan el dijous de Corpus va deixar de ser festiu, la celebració es trasllada al cap de setmana següent. El 2008 va acabar la gestió del Foment del Turisme, el 2010 es va celebrar l’últim concurs i l’Ajuntament va recuperar l’organització amb una comissió. Avui les catifes s’exhibeixen sense caràcter competitiu. En edicions recents s’hi han fet servir més de 300.000 clavells en una trentena de trams de carrer, combinats amb altres materials com cafè o pellofa d’arròs. L’Exposició Nacional de Clavells continua celebrant-se, ara als jardins del Retiro, al costat d’una mostra de bonsais iniciada el 1990.

Flors efímeres, tradició duradora

Les catifes duren just unes hores: es trepitgen al pas de la processó del diumenge a la tarda. Aquesta fragilitat forma part del seu encant i explica per què cada edició comença de zero, amb dissenys nous i la mateixa nit en vetlla. Darrere de cada tram hi ha una cadena de transmissió entre generacions que és, en realitat, el que manté viva la festa.

Fonts i lectures

← Tots els articles d’Història i curiositats

Continua llegint

Correfoc de la Festa Major de Sitges, amb figures de foc al carrer

Tradicions i llegendes

La història de la Festa Major de Sitges

De la primera menció el 1353 a Festa Patrimonial d'Interès Nacional: com va néixer i ha evolucionat la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges.

Porxo de l’ermita del Vinyet de Sitges el 1919, amb visitants

Tradicions i llegendes

Llegendes i relats populars de Sitges

La Mare de Déu del Vinyet, les coves del tresor, les sirenes del Garraf: les llegendes de Sitges recollides per Joan Amades, explicades com el que són.