L’origen i l’evolució del Carnaval de Sitges

El Carnaval de Sitges és avui una de les cites més multitudinàries de Catalunya, amb milers de persones disfressades i carrosses que recorren la vila de nit. Però darrere les rues hi ha una història llarga i accidentada: segles de prohibicions, una rivalitat entre dues societats recreatives, la clandestinitat durant el franquisme i una recuperació al carrer que el 2026 va fer cinquanta anys.

Els primers rastres documentals

Segons l’Inventari del Patrimoni Immaterial del Penedès, el primer document escrit que esmenta un ball de Carnaval a Sitges és de 1586 i parla del «vespre de Carnestoltes». Algunes publicacions locals situen referències ja al segle XV, tot i que no n’hem pogut contrastar el document concret. En aquella època el període de Carnaval s’estenia des de després de Nadal fins a la Quaresma.

El segle XVIII va ser de restriccions. El 1763 el batlle va prohibir disfresses i màscares; el 1766 es van tornar a permetre, però no després de les vuit del vespre i sense llenguatge obscè. La monarquia borbònica va prohibir les màscares el 1774 i la seva venda el 1784, i el 1799 Carles IV va vetar llançar ous plens d’aigua, farina o fang. Les successives prohibicions indiquen, sobretot, que la festa continuava viva.

El Retiro i el Prado: una rivalitat que va fer créixer la festa

A mitjan segle XIX els balls de màscares van recuperar esplendor i, amb els diners i els gustos dels americanos que tornaven de Cuba, la festa va passar dels gremis a les societats recreatives. El Casino Primero, fundat el 1861, es va convertir el 1870 en la Societat Recreativa El Retiro, i el 1877 va néixer el Casino Prado Suburense. La competència entre totes dues pels millors balls i carrosses va marcar el Carnaval des d’aleshores.

La memòria popular recollida per l’inventari de la Diputació de Barcelona parla d’un Carnestoltes que arribava per mar amb tota solemnitat, de batalles de confeti i caramels i d’un enterrament final que sortia de la societat La Palla. Són records sense data precisa, que cal llegir com a tradició oral. Més documentats són altres fets: el 1887 l’alcaldia va prohibir les batalles d’ametlles i ous, el 1898 les disfresses que poguessin causar conflictes internacionals —en plena crisi de Cuba— i el nom de Rua de l’Extermini ja consta el 1925.

Prohibició i clandestinitat

La Guerra Civil ho va capgirar tot. El 1936 el Prado va passar a ser la Casa del Poble i el Retiro, l’Ateneu Cultural Proletari. El 3 de febrer de 1937 una ordre de la Junta Técnica del Estado va suspendre el Carnaval a la zona revoltada, i el 1940 el Ministeri de la Governació va mantenir la prohibició. A Sitges, la festa va sobreviure portes endins: als anys quaranta les dues societats organitzaven «balls d’hivern» o «de fi de temporada», un nom que permetia disfressar-se sense dir Carnaval.

Segons l’inventari del Penedès, el 1953 les màscares van tornar gràcies a un pacte tàcit entre les autoritats locals i les entitats, i el 1959 un ral·li de cotxes organitzat com a reclam turístic i la xatonada es van incorporar a la festa. Als anys seixanta el Carnaval va començar a treure el cap de nou al carrer, encara amb prudència.

El «Carnaval de la Democràcia»

La recuperació plena va arribar el febrer de 1976, pocs mesos després de la mort de Franco, quan el Retiro va tornar a treure el Carnaval al carrer; el Prado s’hi va sumar el 1977 i les seves carrosses van aparèixer el 1978. A partir de 1980 l’Ajuntament va crear una comissió, va donar subvencions i va fixar com a actes estables l’Arribo i l’Enterrament de Carnestoltes. El 1994 van sorgir els grups independents, que van trencar el monopoli de les dues societats.

En aquells anys la comunitat gai va tenir un paper destacat en l’ambient carnavalesc de Sitges. Segons l’associació Colors Sitges Link, el 1982 es va denegar a un local gai la instal·lació d’una carpa per a balls al carrer, i bona part de la seva festa es va traslladar a bars i locals privats. Tot i així, la seva presència és avui un dels trets d’identitat del Carnaval sitgetà.

Una festa que mira enrere

El 2026, els Museus de Sitges van commemorar els cinquanta anys de la recuperació del Carnaval al carrer amb una exposició a les seus del Retiro i del Prado. És un bon recordatori que la Rua de la Disbauxa del diumenge i la de l’Extermini del dimarts són hereves d’una tradició que va sobreviure a gairebé tot. Per a les dates de la propera edició, consulta l’agenda.

Fonts i lectures

• Carnaval de Sitges — Inventari del Patrimoni Immaterial del Penedès
• La Festa de Carnestoltes (Sitges) — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
• Sitges s’estrena a Memòria en Xarxa amb una mostra sobre els 50 anys del Carnaval al carrer — Eix Diari
• El Carnaval Gay de Sitges — Colors Sitges Link
• Sitges, el carnaval (Arola Editors, 2006)