Les festes marineres de Sitges
Sant Elm, la Mare de Déu del Vinyet i la processó de barques del Carme: quines festes marineres se celebren a Sitges i què en diuen realment les fonts.
Publicat el 4 min de lectura

Durant segles, bona part de Sitges va viure del mar: pescadors, patrons de cabotatge i mariners que portaven vi i mercaderies a altres ports i, més tard, a Amèrica. Aquesta dependència del mar va deixar empremta en la devoció popular. Les festes marineres de Sitges no són tan conegudes com el Carnaval o la Festa Major, però ajuden a entendre com vivia una vila que mirava constantment l’horitzó. Algunes continuen vives, d’altres sobreviuen de manera més discreta i alguna, com veurem, s’associa a Sitges sense que hi hagi proves que s’hi hagi celebrat.
Sant Elm, el patró dels navegants
La devoció marinera més antiga que es pot documentar és la de Sant Elm, patró de la navegació. Segons l’inventari de patrimoni de la Diputació de Barcelona, la confraria de Sant Elm està documentada a Sitges des del 1500 i va arribar a ser la més rica de la parròquia. La seva empremta més visible és el retaule de Sant Elm de l’església de Sant Bartomeu i Santa Tecla, amb les dates 1688 i 1691 inscrites i atribuït per raons d’estil a l’escultor Jaume Tramulles. La seva decoració gira al voltant del mar: angelets que cavalquen monstres marins, serps aquàtiques i dos relleus que representen una tempesta i un naufragi. És una de les imatges més clares del que significava el mar per a la vila: sustent, però també perill.
La Mare de Déu del Vinyet, protectora de les barques
El santuari del Vinyet, als afores de la vila, és l’altre gran centre de la devoció marinera. L’Enciclopèdia Catalana assenyala que guarda nombrosos exvots i miniatures navals, ofrenes habituals de qui s’havia salvat d’un temporal. La tradició recollida a l’inventari sosté que la gent de mar de Sitges venera la Mare de Déu del Vinyet com a protectora de les seves barques, i els goigs de la Mare de Déu parlen de miracles en què apareixia amb la roba mullada i fent olor de mar després de rescatar una embarcació. Són relats de tradició oral, no fets documentats.
La festa se celebra el 5 d’agost. Segons les descripcions antigues, una processó sortia de la parròquia cap al santuari pel Camí de Fondo; després de l’ofici solemne es cantaven els goigs i a la tarda es ballava en una era propera. Avui l’aplec manté misses, sardanes, una petita fira i focs artificials al vespre.
El Carme i la processó de les barques
La celebració pròpiament marinera és la de la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol, una festa comuna a gairebé tots els pobles de mar de Catalunya. La fitxa de l’inventari, basada en Sitges dels nostres avis d’Eduard Roig (1934) i en el recull de costums de Josep Vilà Soler (1998), descriu com era: la confraria de pescadors i mariners menjava pollastre amb samfaina, i després mariners i famílies baixaven a la vora del mar, on es reunien les barques guarnides amb banderes de colors. El rector presidia la «processó de les barques», encapçalada per la imatge de la Mare de Déu, i els participants portaven escapularis, als quals s’atribuïa la protecció contra els perills del mar.
Les fonts no coincideixen sobre la seva vigència. La fitxa del 2006 la dona per desapareguda, però Turisme de Sitges descriu una missa seguida d’una processó de barques que surt del Port d’Aiguadolç cap a ponent amb la imatge a bord d’una barca de pescadors, i en què es llancen flors al mar en passar davant del cementiri. Convé consultar l’agenda de cada any per confirmar si se celebra.
Pelegrins per mar i una absència: Sant Pere
El mar també servia de camí. A l’aplec de l’ermita de la Santíssima Trinitat, l’11 de juny, alguns pelegrins hi arribaven en barca i amarraven a la platja de Vallcarca.
En canvi, no hem trobat cap font que documenti a Sitges una festa de pescadors dedicada a Sant Pere el 29 de juny, a diferència d’altres ports de la costa catalana. Si va existir, no ha deixat rastre en les fonts consultades.
Aquestes celebracions completen la història de la tradició marinera de Sitges: mostren que el vincle amb el mar no es limitava a la feina, sinó que també ordenava el calendari i les creences de la vila.
Fonts i lectures
- Diada dels pescadors i mariners, Mare de Déu del Carme — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
- La Mare de Déu del Carme — Turisme de Sitges (Visit Sitges)
- Retaule de Sant Elm — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
- Santa Maria del Vinyet (Sitges) — Enciclopèdia Catalana
- Aplec del Santuari del Vinyet i Llegendes de la Verge del Vinyet — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
- Aplec de l’ermita de la Santíssima Trinitat — Inventari del Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona
Continua llegint

Tradicions i llegendes
Els gegants i les figures tradicionals de Sitges
Gegants Cristians, Moros i Cubans, el Drac de 1922, l'Àliga, Diables i Moixiganga: història documentada de les figures de la Festa Major de Sitges.

Tradicions i llegendes
El Corpus i les catifes de flors de Sitges
Del primer registre el 1360 als 300.000 clavells actuals: com van néixer i han evolucionat el Corpus de Sitges i les seves catifes de flors.

Tradicions i llegendes
Llegendes i relats populars de Sitges
La Mare de Déu del Vinyet, les coves del tresor, les sirenes del Garraf: les llegendes de Sitges recollides per Joan Amades, explicades com el que són.